Josep Palàcios i Martínez ha mort durant aquest dissabte. Va nàixer en Sueca (Ribera Baixa) el 20 de març de 1938. Escriptor, Bibliòfil i editor en la nostra llengua compta les seues obres literàries per més d’una desena.
La primera dels seus llibres va ser Les quatre estacions (1959), amb aquesta proposta literària va guanyar el Premi València en 1957, dos anys abans de la seua publicació. L’Ocells, miralls (1981), va ser la seua segona obra. Els últims llibres que va escriure van ser Un nu nu. València: A la Ribera del Xúquer, (2021) i Principi i fi amb lletres. València: PUV (2023).
No obstant això, l’altra faceta per la qual s’ha conegut la seua figura és per la seua relació especial de Joan Fuster. El pare del nacionalisme valencià va trobar en la seua figura un confident i relació especial. A més, és el seu hereu testamentari i responsable de l’edició de l’Obra Completa a Edicions 62, junt amb Antoni Furió, segons va publicar Andreu Blai en juny de 2024 en La Veu dels Llibres. En aquest sentit, va rebre l’homenatge a l’Espai Fuster en juny de 2024, la qüestió que demostra la gran relació amb el gran literal de Sueca.
Ha sigut prolífic en contes, assajos, poemes i tota mena de gèneres. D’aquesta manera se’l va incloure en antologies i propostes i reculls literaris com Le Voci Di Popolo, una antologia di poeti valenziani.
Alhora també va conrear l’hort de la traducció. Ben coneguda és la seua col·laboració en la traducció d’Albert Camus amb obres com El mite de Sísif (1965), L’exili i el regne (1986) o L’home revoltat (1986).
En 2024 la Càtedra Joan Fuster de la Universitat de València ha donat a conéixer el gruix de la seua obra en belles edicions de títols com són Un/nu (2009), La imatge (2013), Alfabet Terminal (2014), Un/nu nu (2021) i Principi i fi amb lletres. A Ω (2023).
La figura de Palàcios ha traspassat el món de la realitat. Es va transformar en personatge literari de la mà de Manuel Baixauli en el llibre L’home manuscrit.
