Josep Maria Castellet és un dels escriptors i editors més reconeguts del món de les lletres catalanes i espanyoles. Es va llicenciar en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona i també en Dret, tot i que mai no va exercir d’advocat, perquè ha dedicat tota la vida al món editorial com a escriptor, crític literari, intel·lectual i editor, publicant una trentena d’assajos i obra literària.
Castellet va ser un defensor del realisme històric, un moviment que propugnava el rebuig i la ruptura amb les actituds culturals i d’aquell moment, una tendència que es va posar de manifest amb l’antologia ‘poesia catalana del segle XX’, publicada el 1963, i coescrita amb Joaquim Molas.
Més endavant, va evolucionar cap a l’estructuralisme i va ser un dels crítics més influents en la renovació tècnica i estètica que va suposar la generació dels 70. El seu primer llibre però, fou Notas sobre la literatura española, publicat el 1955 per Laye. Així va iniciar tota la seva carrera d’escriptor i també d’editor, una tasca que va exercir des d’Edicions 62, entre el 1964 i el 1997.
La seua obra comprèn una trentena d’obres, principalment assaigs com La hora del lector (1957), Iniciació a la poesia de Salvador Espriu (1971) o Josep Pla o la raó narrativa (1978), antologies com Veinte años de poesía española (1960), Poesia catalana del segle XX (1963, amb Joaquim Molas) o Nueve novísimos poetas españoles (1970).
En un caire més autobiogràfic, Castellet va publicar obres com Els escenaris de la memòria (1988), Dietari de 1973 (2007) i Seductors, il·lustrats i visionaris (2009). La fundació de la revista Laye, o el Pacte Cultural de Catalunya són alguns dels projectes en què Castellet es va implicar durant la sea vida, així com també el Congrés per la Llibertat de la Cultura, els diàlegs Catalunya-Castella o la Comunitat Europea d’Escriptors.
També va ser fundador i el primer president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i es va involucrar en la creació de la Institució de les Lletres Catalanes, d’on el 2006 va ser-ne escollit degà. També ha treballant en institucions similars d’àmbit europeu com la Societat Europea de la Cultura (Venècia) o l’associació Internacional de Crítics Literaris (París).
Entre els reconeixements que va rebre Castellet en vida destaquen el Taurus d’assaig, el seu primer premi el 1970, el Gaziel de periodisme, el 1977, el Josep Pla de prosa, el Joanot Martorell de narrativa el 1977 o el Crítica Serra d’Or, el 1988, un guardó que va repetir el 2010. També va ser reconegut amb el Premi Nacional de la literatura catalana el 1989, i el Nacional de Cultura el 2009.
El darrer guardó i el més important, el Premi Nacional de les Lletres (atorgat pel Ministeri de Cultura) va arribar-li el 2010 en reconeixement a la seua trajectòria literària i al conjunt de la seua obra.
Josep Maria Castellet va rebre també les màximes condecoracions a Catalunya amb la Creu de Sant Jordi i la medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya, o la Medalla d’or al mèrit artístic de l’Ajuntament de Barcelona, i la Medalla d’Or de les Belles Arts del Ministeri de Cultura.
