El barceloní Josep Espar i Ticó, nascut el 1927 a la capital catalana, ha mort als 94 anys. Implicat des de ben jove en l’activisme universitari, es va implicat en la plataforma Crist Catalunya, integrada per catalanistes cristians que tenien com a referent en aquell moment Jordi Pujol.
Aquell grup va protagonitzar diversos fets que tindrien transcendència, com ara les protestes contra el director de La Vanguardia, Luis Martínez de Galinsoga, que va haver de deixar el diari després que aquell grup fera una crida al boicot. El motiu era que Galinsoga havia rebutjat públicament el català en una missa celebrada al barri de Sant Gervasi. En escoltar el sermó en català, va eixir de l’església indignat exclamant que «todos los catalanes son una mierda». Allò li va valdre una campanya que va acabar amb la seua dimissió.
Espar també s’implicaria en els fets del Palau, quan el grup del qual ell formava part van rebre el dictador Francisco Franco amb hostilitat en una visita que va fer a Barcelona. Concretament, al Palau de la Música, diversos ministres del Govern franquista van haver d’escoltar «El Cant de la Senyera» per part d’aquell grup, himne que s’havia prohibit interpretar. Tot va acabar amb diversos detinguts, entre els quals el futur president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, que va estar quatre anys empresonat per aquells fets. Espar Ticó va poder fugir al monestir de Montserrat, on es va amagar.
En aquell moment, un any més tard dels fets del Palau, el 1961, Espar Ticó fundaria la discogràfica Edigsa, acrònim d’Editorial General Societat Anònima, amb altres empresaris com Francesc Cabana –cunyat de Jordi Pujol. Aquell segell catapultaria el cantautor de Xàtiva, Raimon, i molts altres d’aquell moment que van fer de la seua música autèntics himnes contra la dictadura. Altres artistes valencians que van treballar amb Edigsa van ser Ovidi Montllor o Al Tall, entre altres. El cantautor d’Alcoi, per exemple, va publicar amb aquest segell barceloní els discos A Alcoi, Salvat Papasseit per Ovidi Montllor, A l’Olympia o De manars i garrotades, tots entre 1974 i 1977. El primer disc de Raimon, el que conté la cançó mítica «Al Vent», també va ser publicat per Edigsa.
Espar també es va implicar en la fundació del diari Avui o de la revista Cavall Fort, que encara hui són publicades, a més de treballar també en el sector editorial a través de la distribuïdora L’Arc de Berà, també fundada per ell mateix.
