Francisco Esteve Ramírez ha mort a Alacant (l’Alacantí) i deixa una trajectòria lligada al periodisme i a la difusió de la figura i l’obra de Miguel Hernández, que va impulsar “quan encara era perillós fer-ho”, segons destaca l’Associació d’Amics de Miguel Hernández.

Et pot interessar

Esteve (el Pinós, el Vinalopó Mitjà, 1941 – Alacant, 2026) va desenvolupar una carrera acadèmica com a catedràtic a la Universitat Complutense de Madrid i va destacar, especialment, en l’ensenyament de la Informació Especialitzada. L’entitat recorda també col·laboracions en revistes com Ciudadano, Posible, Anthropos, Ámbito o Ínsula, així com una producció bibliogràfica centrada en l’especialització periodística, amb títols com Comunicación especializada, Áreas de especialización periodística o Fundamentos de la información periodística especializada.

Una vida marcada per l’hernandisme

L’Associació d’Amics de Miguel Hernández subratlla que la “gran passió” del periodista va ser el poeta oriolà, i situa una fita clau en 1976, quan Esteve va ser impulsor de la primera obra completa d’Hernández a l’editorial Zero. Pocs anys després, el 1980, va fundar l’Associació d’Amics de Miguel Hernández “al costat d’altres hernandians i personalitats” com Vicent Aleixandre —primer president d’honor—, Concha Zardoya o Antonio Buero Vallejo.

El comunicat destaca el seu paper com a creador i impulsor de la “Senda del Poeta” l’any 1998, i també com a promotor de la idea de crear la Fundació Cultural “Miguel Hernández” i com a creador de la Càtedra “Miguel Hernández”. En l’actualitat, remarca l’entitat, exercia com a president d’honor de l’associació i de la Universitat d’Elx (el Baix Vinalopó), institució a la qual va llegar el seu arxiu periodístic.

L’obra divulgadora

El comunicat recorda llibres i antologies que Esteve va dedicar al poeta, entre els quals Miguel Hernández para niños, Miguel Hernández, periodista comprometido, Huellas de Miguel Hernández, Miguel Hernández de la A a la Z o El Madrid de Miguel Hernández. L’entitat posa l’accent en la dimensió divulgadora d’Esteve a escala estatal i internacional i recorda que va rebre el Premi Internacional de Periodisme “Miguel Hernández”.

L’Associació resumeix el comiat amb una idea que vol ser també una declaració de memòria: “Diem adeu, per tant, a una persona dedicada a la informació i a la difusió de la figura i l’obra de Miguel Hernández.” “Va difondre la figura i l’obra de Miguel Hernández des de la clandestinitat”, resa el comunicat.

Més notícies
Notícia: El dia que va morir Josefina Manresa, esposa de Miguel Hernández, el 1987
Comparteix
Estudiosos de la vida i obra del poeta la consideren la seua musa, la inspiració per als seus grans poemes
Notícia: El dia que Miguel Hernández va nàixer a Oriola
Comparteix
El 1931, amb només vint anys, va obtindre el primer i únic premi literari de la seua vida, concedit per la Societat Artística de l’Orfeó Il·licità
Notícia: El dia que Miguel Hernández va morir a la presó d’Alacant, el 1942
Comparteix
El poeta i dramaturg d'Oriola és un dels més representatius de la poesia en castellà del primer terç del segle XX
Notícia: Creen una coordinadora per a defensar Miguel Hernández de PP i Vox a Oriola
Comparteix
Partits i entitats clamen contra «l’odi» cap al poeta per part dels partits del govern local

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa