Llengua Nacional, en el marc del cicle «Parlem-ne!», organitza aquest dimecres, 12 de juny, a les 19h la taula redona en línia «Fita històrica per al català!», en què es parlarà de la nova Llei de la llengua pròpia i oficial a Andorra i la compararem amb les respectives lleis de política lingüística al País Valencià i a les Illes Balears. Hi intervindran Joan Sans (director de Política Lingüística del Principat d’Andorra), Jaume Corbera (professor emèrit de filologia catalana per la Universitat de les Illes Balears) i Moisès Vizcaino (advocat i editor de Diari La Veu del País Valencià). El col·loqui es podrà seguir mitjançant aquest enllaç.
A principis d’abril, Andorra va aprovar una nova llei que obligarà els residents a tindre un nivell mínim de català per a renovar els permisos d’immigració. Aquesta mesura, considerada com una normativa pionera, inclou fins i tot els creadors de contingut de YouTube, marcant un precedent significatiu en el món digital.
La nova legislació, anomenada la «Llei de la Llengua Pròpia i Oficial», va ser ratificada en una sessió del Consell General, amb un suport ampli que reflecteix un consens transcendent en la societat andorrana. Amb 25 vots a favor i només 3 en contra, la llei va ser aprovada, demostrant un suport majoritari tant de la coalició de govern com de l’oposició, tot indicant una visió compartida sobre la importància de la preservació i promoció de la llengua catalana.
La normativa estipula que, a partir del 2029, tots els residents hauran de demostrar un nivell mínim de català per renovar els seus permisos d’immigració. Això implica que, des del 2026, es requerirà una formació de català de 30 hores per a obtindre la renovació del permís de residència i treball, si no s’acredita un nivell A1. Amb cada renovació successiva, es requerirà un nivell més alt de competència lingüística, arribant fins al nivell A2 en la segona renovació, segons ha informat l’agència Europa Press.
Una de les particularitats d’aquesta nova legislació és que afectarà una àmplia gamma de residents, incloent-hi els youtubers, els residents passius i els esportistes. A més, les empreses hauran de garantir l’atenció al públic en català, i les administracions estan obligades a fomentar la promoció de les obres audiovisuals en aquesta llengua.
