L’últim número de La Veu dels Llibres ens ofereix una entrevista de Santi Borrell a Mireia Calafell, que ha rebut el prestigiós Premi Carles Riba 2023 per Si una emergència, un altre més que s’afegeix a la seua trajectòria poètica. Es dedica a la producció de projectes culturals, artístics i educatius a La Sullivan. Entre els anys 2018 i 2021, ha estat codirectora de Barcelona Poesia. És ara mateix una de les veus més destacades de l’escena poètica, on mostra el seu domini fonètic i rítmic al públic.
A més, Vicent Garcia Devis ressenya El barri de la Plata, de Julià Guillamon, una història de l’emigració valenciana a Barcelona. Va arribar un moment, a principis del segle XX, que al barri de la Plata, dins del Poblenou de Barcelona, hi van viure fins a 300 immigrants valencians que començaren a arribar a la ciutat al voltant del 1880. El pare de l’autor, Julián Guillamón, havia nascut ja al Poblenou, però els seus pares, Julián i Manuela, eren de Toga, un poble menut, a l’Alt Millars, que pràcticament va quedar despoblat.
D’altra banda, Salvador Vendrell aconsella Cavall, atleta, ocell, de Manuel Baixauli, una novel·la que planteja un problema que està a l’ordre del dia, com és la complexitat de les relacions paternofilials i de les proeses que intenta, inventa, construeix un pare, Alapont, per salvar la persona que més s’estima, Aristides, el seu fill, que de xiquet havia sigut un estudiant lúcid, però que a l’adolescència naufraga a causa de la marihuana.
Per part seua, Lourdes Toledo comenta A casa teníem un himne, de Maria Climent, una obra que magnetitza, una volta comences a llegir-la no pots deixar-la anar. Diàlegs memorables, estacades d’humor que no oblides, detalls que fan l’ullet al lector, moments de tensió, confessions, reflexions profundes, enfrontaments, moments de dubte. Escenes inoblidables.
En aquest número, Gabriel Garcia recomana La terra i la paraula, de Juli Capilla, llibre guanyador del Premi Josep Vicent Marqués d’assaig el 2023, però que en realitat és un híbrid genèric. En el pròleg, el periodista Ezequiel Castellano afirma que consta de 50 relats. I el mateix autor adverteix que «no és una novel·la a l’ús, ni falta que fa». Més aviat s’inclina a definir l’obra com unes memòries, un dietari o un memoràndum miscel·lani.
Finalment, aquesta setmana també podem saber quins són els llibres més llegits a Pynchon & Co, d’Alacant.
