Frederic Barber (l’Alqueria de la Comtessa, 1971) és doctor en Història Moderna per la Universitat de València. Les seues investigacions, que ha publicat en revistes especialitzades i diverses obres, se centren en els comportaments i estratègies de les classes privilegiades a l’antic Regne de València. Acaba de traure a la llum Elits de poder i vida quotidiana a la Safor, un volum que es presentarà aquest dissabte, 18 de maig, a la Plaça del Llibre de Gandia.
El 2022 va publicar Ascens social i poder senyorial. La memòria del comtat de Ròtova (Afers), en què analitza l’ascens social de la família del comte de Ròtova, que va aconseguir el títol nobiliari el 1800 des d’uns orígens modestos.
És un llibre que em van encarregar l’Arxiu Històric de Gandia i l’Ajuntament de Ròtova, perquè es desconeixia molt la família del comte de Ròtova. Quins n’eren els membres i com havien aconseguit el títol nobiliari. Jo havia fet la tesi doctoral sobre aquest tema i calia adaptar-la al format de monografia històrica o assaig. L’obra té dos blocs, un més extens dedicat a la part històrica, sobretot a les bases econòmiques i patrimonials que propicien l’ascens social de la família comtal, i un altre més tècnic sobre l’arxiu nobiliari del comte de Ròtova. Cal apuntar que a l’Arxiu Històric de Gandia estan dipositats els documents en format digital, ja que els originals estan a Palma, a Mallorca. Tot i que la tesi doctoral només s’ocupava dels segles XVII i XVII, en el llibre faig un recorregut fins al segle XX de la família i dels comtes de Ròtova.
El mateix any va obtindre la beca d’investigació Josep Camarena del Centre d’Estudis Alfons el Vell de Gandia per tal de dur a terme un treball sobre famílies en procés d’ascens social a la Safor durant l’Edat Moderna.
Sí, l’estudi anterior se centrava sobre una única família i en aquest treball l’he ampliat a les elits locals, els quadres dirigents, les estructures de poder, de la Safor. He delimitat un marc temporal que va del 1650 al 1750 perquè m’interessava incloure la guerra de Successió i, d’aquesta manera, comparar els procediments de l’ascens social abans i després del conflicte bel·lic, i també identificar la repressió contra les famílies austriacistes o els membres de l’oligarquia que van ser austriacistes i que, en teoria, van eixir prou bé de la guerra. En un primer moment, és clar, van patir la repressió, però després es van incorporar a la vida normal.
I fruit d’aquesta investigació és el llibre que acaba de publicar, Elits de poder i vida quotidiana a la Safor.
Exacte. És un estudi més ambiciós, no només perquè intente abastar moltes famílies nobiliàries de la Safor -no totes perquè això era impossible, però sí les més representatives-, i després analitzar les diferents parcel·les de poder que ocupaven, no només l’aspecte jurisdiccional i els privilegis que gaudien per ser nobles, sinó també aspectes com ara la gestió de la violència, la solució dels conflictes, l’espai domèstic, la vida quotidiana: els viatges, l’oci, la indumentària, i, finalment, l’organització familiar, els matrimonis, i el repartiment de les herències per a perpetuar-se en el poder.
Destacaria algunes d’aquestes famílies?
Encara que no es tracta d’un estudi sobre el duc de Gandia, són famílies vinculades indirectament a la casa ducal. N’hi ha dues en la primera meitat del segle XVIII que controlen tant la vida política com la vida econòmica. Una és la dels Cebrià, una família de botiguers que arriba a comprar la baronia de Mislata, i després hi ha la dels Avargues, provinent de Calp, que tenia una posició paranobiliària, amb negocis diversos i llocs de responsabilitat en l’administració de la casa ducal. Eren els procuradors patrimonials dels últims ducs Borja de Gandia. Advocats, persones molt preparades tècnicament. La major part havien passat per la universitat de la Companyia de Jesús a Gandia i s’havien format en dret, medicina o teologia. Els que optaven pels estudis de dret ho feien amb la intenció de gestionar grans patrimonis, sobretot el de la casa ducal.
Aquest dissabte, a les 17.30 h, presentarà l’obra a la Plaça del Llibre de Gandia.
Sí, presentaré el llibre acompanyat del director del CEIC, Joan Negre, i l’historiador i exdirector de l’Arxiu de Gandia, Jesús Alonso, que m’ha ajudat molt. Pròximament, també el presentarem a Oliva, ja que l’estudi tracta de molts quadres dirigents d’aquesta ciutat, i en diversos pobles de la Safor.
