RedactaVeu / Berlín.
Per primera vegada des de la seua mort el 1982, una exposició a Berlín recorda la influència del pintor i exiliat valencià Josep Renau (1907-1982) sobre una generació d’artistes joves nascuts i educats en la República Democràtica Alemanya. Molts caps de setmana reunia a la seua casa amb jardí de Kastanienallee, del districte de Mahlsdorf de Berlin, capital de la RDA, un grup de joves estudiants de Belles Arts i altres que eren mers aficionats, als quals impartia cursos de dibuix informals; en ells els ensenyava una cosa elemental, però poc acostumada a la formació acadèmica: “mesurar amb els ulls”.
L’exposició mostra treballs de Josep Renau juntament amb esbossos dels seus deixebles berlinesos Marta Hofmann, Petra Flierl, Reinhard Stangl, Clemens Gröszer, Anna Zunterstein, Martin Colden, Florian Flierl, Michael Kutzner, Antje Müller-Reimkasten, Ulrich Reimkasten, Anette Becker, Heidi Vogel, Gudrun Kühne i Inge Denev.
També exhibeix dibuixos i fotografies de Josep Renau mai mostrats en públic, una sèrie de diapositives sobre el treball en els seus murals, així com fotografies que reflecteixen la atmosfera en el seu taller, un autèntic escenari de l’intercanvi lliure d’idees. Es podran escoltar, a més, documents gravats de Renau i entrevistes dels artistes que hi participen. Així mateix, els seus deixebles presenten treballs recents.
El catàleg de l’exposició conté, a més, records personals dels participants, així com d’amics de Renau, entre d’altres el pintor i membre fundador de la Fundació Josep Renau a València, Doro Balaguer, Fernando Bellón (autor de la biografia de Renau L’aclaparadora responsabilitat de l’art) i de l’historiador i crític d’art Manuel García.
Es presenta impresa per primera vegada una conferència de Renau: ‘Possibilitats i límits de la pintura mural mexicana’ (1968), que conté les seues teories sobre la funció, i l’efecte democràtic de la pintura mural exterior. Es podran contemplar també materials, textos i obres de propietat privada, com per exemple de la visita de David Alfaro Siqueiros al taller de Renau (1970), llavors a la Fàbrica de Gas a Berlín Prenzlauer Berg.
L’exposició compta amb el suport de la Fundació Josep Renau i de l’Octubre Centre Octubre de Cultura Contemporània de València.
