La Biblioteca Pública Municipal d’Algemesí (la Ribera Alta), huit mesos després de la dana del 29 d’octubre del 2024, encara no ha pogut recuperar les instal·lacions danyades a causa del desbordament del riu Magre. Tot i això, l’equip del centre treballa cada dia amb tenacitat i imaginació perquè l’activitat continue i l’edifici torne a recuperar la funcionalitat desitjada. Parlem amb la directora de la Biblioteca d’Algemesí, Marifina Galbis.
La biblioteca d’Algemesí va ser una de les més afectades per la dana del 29 d’octubre a causa del desbordament del riu Magre. Quins van ser els danys que va patir?
L’edifici, que és del 1902, fins i tot anterior a l’Ajuntament, va patir molt i pensem que cal una una gran inversió per a la reconstrucció. Va ser horrorós, el pitjor episodi d’inundacions que hem viscut. L’aigua va arribar a un metre i vint, fins a la tercera post dels prestatges. És un edifici de 1.371 metres quadrats de planta que compartim amb l’arxiu municipal. La biblioteca ocupa la part baixa. Es van perdre fons moderns, històrics, locals, tot el mobiliari, ordinadors i material de despatx. Va ser un drama.
A Algemesí, l’aigua va arribar després del migdia. Vosté era a la biblioteca quan va ocórrer tot? I el seu equip?
Ací, a la Ribera, tot va ocórrer més prompte. A mi em va salvar el fet que no hi havia llum. L’aigua del Magre va entrar al poble entre les 15.30 h i les 16 h. Nosaltres obríem a les 17 h i, aquell dia, un poc abans de començar, se’n va anar la llum. No podia obrir la porta ni fer funcionar els ordinadors, i plovia molt. Moltíssim. Afortunadament, els companys del torn del matí ja no estaven i als de la vesprada els vaig dir que se n’anaren, perquè estava segura que amb el temps que feia no vindria quasi ningú.
Per tant, hi era sola.
Sí. Vaig entrar a la biblioteca amb la idea de donar servei a aquelles persones que, a pesar del temporal, decidiren vindre. Era dins, sense llum i plovia molt. Aleshores, vaig telefonar a la regidora i es va decidir tancar les instal·lacions. Com que hi havia goteres per tot arreu, vaig cobrir els ordinadors i tot el que vaig poder, i vaig tornar a casa. Quan vaig eixir al carrer, la gent estava traient cotxes dels garatges, perquè ací, quan plou molt, s’actua així.
A la Ribera, hi ha un protocol no escrit, una certa cultura de la prevenció, que s’activa quan s’anuncien pluges torrencials.
Exacte. Hi havia un avís per pluges torrencial, però no per riuada. Tanmateix, aquest “protocol no escrit” ens fa prendre mesures per pura prevenció. És la mateixa actitud que, després del desastre, ens va fer reaccionar. L’endemà mateix, ja estàvem netejant fang.
Quants anys fa que està al capdavant de la Biblioteca d’Algemesí?
Dos, però treballe a Algemesí des de fa setze anys. Conec molt bé el que suposa el servei municipal, l’edifici, els usuaris…
Què és el primer que li va vindre al cap quan va tornar a entrar després del desastre?
Vaig plorar, Anna. Abans d’anar a veure la meua família, vaig passar primer per la biblioteca. Sabia que tots estaven bé i jo tenia la necessitat de veure com havia quedat tot. Havia d’anar a veure què havia fet l’aigua. El panorama era devastador: mobles bolcats, llibres desfets, fang i aigua per tot arreu… L’expositor del centre d’interès que havíem preparat per Tots Sants amb documentació antiga estava destrossat. L’escenari del saló d’actes també estava molt afectat. La primera reacció va ser posar-me a arreglar coses… Impossible. Hi havia cinc pams de fang i aigua. Encara plore quan ho recorde. Va ser horrible.
Li resulta difícil recordar tot el que va passar. Veig que, després de huit mesos, encara s’emociona. Com va afectar l’aigua a la col·lecció?
El material bibliogràfic perdut està valorat en 400.000 euros.
De quants volums parlem?
Teníem uns 72.000 llibres en col·lecció prestable i controlada. D’aquests, es calcula que s’ha perdut un 70%. A més, hi havia materials no inventariats que també s’han perdut.
Com està recuperant-se la col·lecció?
La reacció de la gent ha estat brutal. Una allau de donacions que ha suposat una gestió intensa i caòtica. Per això, fa cinc mesos que tenim les donacions parades, ja que no sempre responen a les necessitats reals dels usuaris. L’Ajuntament ens ha donat un 100% del pressupost que teníem, i amb això estem comprant llibres. Ens arriben llibres en castellà o en altres idiomes, i també ajudes econòmiques de particulars per a comprar en llibreries locals el que considerem que necessita la biblioteca.
Heu rebut ajuda del Ministeri?
Sí. Ens han reconegut com un dels pobles més afectats, i ara estem preparant les memòries valoratives amb els arquitectes municipals per a justificar les necessitats de l’edifici. Un treball que estem fent junt amb l’equip i els amics de la biblioteca, un grup de persones que està molt involucrat en la reconstrucció. Després, hem d’esperar que la documentació es valide i saber finalment de quants diners disposem. L’edifici té més de cent anys, estava molt malalt i, ara, cal reformar-lo i sanar-lo.
I hi ha hagut suport per part de l’administració local o de la conselleria de Cultura?
Primer està la salut i l’educació, la cultura va darrere. Quant al pressupost municipal, no em queixe, és el mateix que l’any passat. La regidoria de Cultura també està donant-nos tot el suport, però el tema de les ajudes està molt parat. No insistiré en allò que ja han comentat els meus companys. Tanmateix, hem rebut suport per altres costats. Per exemple, Gemma Contreras, la directora de l’Institut Valencià per a la Conservació i Restauració de la Generalitat, s’ha deixat la pell amb tot el patrimoni documental, històric i artístic. També ens ha ajudat el col·lectiu de bibliotecaris, sobretot el Col·legi de Bibliotecaris i Documentalistes, les biblioteques de Gandia, la biblioteca de Peñafiel… i tot el voluntariat. A més, hi ha hagut companys professionals que ens han cedit material tecnològic (telèfon, portàtils…) Vull fer un agraïment especial a Eduard Gay, bibliotecari de Polinyà de Xúquer, que, dos dies després del desastre, va acudir amb seixanta voluntaris del seu poble per a ajudar-nos a netejar fang. Ah, i el fill d’una excompanya jubilada que també hi va vindre de seguida amb joves de l’institut de Sollana. Tots van tirar una maneta.
Heu continuat el servei de biblioteca en un lloc molt peculiar.
Vam reobrir el servei de biblioteca al Mercat Municipal el 2 d’abril, dia del llibre infantil i juvenil. Va ser una idea molt boja que, finalment, ha funcionat prou bé. Són solucions que naixen de la impotència. Hem mantingut l’activitat amb un horari reduït al Mercat Municipal. Al principi, obríem de matí i dues vesprades, després només una. Tot i això, la gent estava a gust. Oferíem serveis de lectura, préstec i també jocs culturals. Hem fet activitats com la fira del llibre, contacontes, tango per a adults, el súper projecte Biblioteca Humana: relats orals de la dana, i hem recuperat com hem pogut els clubs de lectura, també el de temàtica LGTBI+. A més, vam rebre un bibliotecari del Quebec, que va parlar sobre la reconstrucció. En general, la resposta de la gent ha estat increïble. Ara, al juliol, el Mercat, que també va patir danys, ha tancat i ens hem reubicat en un raconet de la biblioteca fins al setembre. I hem obert la bibliopiscina.
Quan podreu tornar a l’edifici original?
S’està treballant a l’edifici. De moment, s’ha habilitat només una zona. Estem en un espai provisional, la “biblio hippy”, que li dic jo. Ens mantenim actius ací.
Quines són les prioritats ara?
Documentar el que ha passat i impulsar la funció social, educativa, cultural i investigadora de la biblioteca. El nostre objectiu és fer comunitat i fer poble.
Tornareu a ser el que éreu…
Sí! Hi ha una forta vocació de servei social entre els bibliotecaris. Estic segura que, a poc a poc, ens refarem. Ara treballem provisionalment, però tenim la mirada posada en la reforma. L’arxiu es traslladarà i la planta baixa serà una biblioteca social i la primera planta, biblioteca patrimonial. Esperem que les obres comencen l’any que ve. No podem ni volem parar.
