Maria Imbernón és com ella diu, “valencianoconversa”. És a dir, una castellanoparlant que ha aprés valencià amb posterioritat gràcies a l’escola i que amb motiu de bones perspectives laborals, va decidir fer filologia catalana. “No va ser per una qüestió identitària, més ben bé, perquè m’agraden les llengües. De la mateixa manera que sóc filòloga francesa”, explica.
Un grup de mares de Torrevella (Baix Segura) s’ha organitzat per impulsar una línia educativa en valencià aprofitant les possibilitats que obri la nova llei educativa valenciana, coneguda com a Llei Rovira. “Si tenim un nombre mínim de xiquets, podem fer una línia”, explica Maria, una de les impulsores de la línia. De moment, ja compten amb entre sis i set sol·licituds de matrícula, tot i que encara no es pot confirmar si la línia es posarà en marxa.
El grup està format majoritàriament per mares nascudes a Torrevella, algunes de les quals van estudiar valencià com a matèria optativa en un sistema educatiu majoritàriament en castellà. “Nosaltres som d’eixa generació que érem cinc a classe, com si foren classes particulars”, recorda Maria. Ara, aquestes famílies es defineixen com a valencianoparlants, tot i que sovint se les etiqueta com a “neo-valencianoparlants”, segons va encunyar-ho el professor Antoni Biosca. Una d’elles és estudiant de Filologia Catalana i un altre membre del grup s’està formant com a professor de valencià.
La proposta no només té un valor lingüístic, sinó també pedagògic: “Hi ha mares que no estan a favor que els seus fills aprenguen valencià, però sí que valoren que la línia tinga una ràtio reduïda, i volen una educació de qualitat”, comenta. A més, les famílies es mostren motivades pel desig que els seus fills tinguen un millor nivell lingüístic que el que van tindre elles, especialment si aspiren a treballar en l’àmbit públic.
A Torrevella, ciutat amb una població d’unes cent mil persones i gran diversitat d’orígens, els centres educatius són d’“especial atenció” i reben més recursos. Maria explica que està fent campanya en nuclis d’origen ucraïnés i rus, on també ha trobat persones que volen aprendre i transmetre el valencià. “Hi ha una desena de persones amb una afecció real cap al valencià”, diu. Tot i això, reconeix les dificultats: “La gent té una actitud negativa. Molts no saben per què el valencià és important ni què vol dir en zones castellanoparlants”.
Malgrat la resistència social i les barreres lingüístiques, el grup està decidit a tirar endavant. Ja tenen prevista una reunió de portes obertes el 9 de maig i preparen materials informatius per donar a conéixer què és una línia en valencià. També demanen el suport de les associacions del territori: “Ens podria ajudar que les associacions ens facen ressò perquè la gent entenga per què el valencià és important”.
“Totes aquestes persones de Torrevella que ens hem fet valencianoparlants és perquè hem tingut una gran influència del professorat. Moltes vegades hi ha professors que viuen com un exili terrible venir-se’n a treballar ací. Està el llibre d’On brama la tonyina, que parla d’un xic que va al Baix Segura a treballar de profe de valencià i va ser tan traumàtic. Després resulta que la gent que ve ens ha condicionat la nostra vida laboral per a bé, destaca. “Estem molt contentes. Comencem i creiem que pot eixir una cosa bonica”, conclou Maria, amb l’esperança que aquesta iniciativa puga obrir un camí nou per a les famílies que volen viure el valencià de manera quotidiana a Torrevella.
