L’últim número de La Veu dels Llibres ofereix una entrevista d’Anna Carreras a Cristina Sagrera i Aaron Sánchez, creadors i editors de Gata Maula, una editorial independent en català amb seu a Girona que naix a finals del 2024 i ja ha publicat tres títols: La balada dels ocells de muntanya, de Can Xue; La teranyina, de Joseph Roth, i Al capvespre, de Hwang Sok-yong.
En aquest lliurament, Francesc Gisbert comenta Incompetències bàsiques, de Damià Bardera, un assaig sobre la crisi del sistema educatiu. La devaluació del coneixement i de l’esforç ha generat un sistema on impera l’entreteniment sobre l’aprenentatge, resumit en una frase lapidària: “Els alumnes fan com que aprenen, nosaltres com que ensenyem”.
D’altra banda, Lara Juan s’endinsa en Mastaba, de Marc Granell, les memòries en vers del poeta, tota una declaració d’intencions junt amb les citacions inicials de Giuseppe Ungaretti i Idea Vilariño que podrem ratificar durant la lectura del poemari, especialment cap al final, “l’oblit perfecte / al no-res / que s’atansa.” i, molt especialment, en el poema final.
A més, aquesta setmana, Blanca Garcia-Oliver parla de Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, de Cristòfol Despuig, una de les obres més representatives de l’humanisme català del segle XVI, que la forma de diàlegs entre tres personatges —Lívio, Don Pedro i Fàbio— que, mentre naveguen pel riu Ebre, aborden temes diversos com ara la situació política de la Corona d’Aragó, la història local, les relacions entre territoris o la qüestió lingüística.
Per part seua, Diana Nastasescu ressenya Els haiducs i La domnitza de Snagov, de Panait Istrati. Els haiduci són els lladres armats de carretera que, entre els segles XVII i XIX, van estar involucrats en robatoris, segrestos i delictes als països dels Balcans. Aquest recull de contes pot interpretar-se com una introducció al segon llibre. És ara quan els herois per fi comencen a moure’s, i les seues aventures adquireixen un caràcter romanés més pronunciat. Els esdeveniments narrats abasten aproximadament una dècada, des del 1853 fins al destronament d’Alexandru Cuza, el 1866, el conegut com a pare de la Romania moderna.
Finalment, aquesta setmana també podem saber quins són els més venuts a la llibreria Quart Creixent, a Palma.
