Manuel (la Ribera Alta) va tornar a viure aquest diumenge, festa de la Candelera, la solta de l’aigua de la séquia Comuna de l’Énova, una tradició que es remunta al voltant del 1600 quan «els cristians vells de l’Énova» van decidir avançar la festa al 2 de febrer, explica l’historiador Abel Soler. Fins llavors, continua, «els moriscs –que eren la majoria de regants– havien mantingut la tradició de tallar la séquia per a escurar-la vers la fi de febrer, i de tornar a omplir-la el primer divendres de març (festa musulmana)». Així que, «a partir del segle XVII es tallaria l’aigua per Sant Antoni (17 de gener) i tornaria a entrar en la séquia durant la Candelera, circumstància que donaria origen a l’actual fireta o “porrat de la Candelera” de Manuel», assenyala Soler en una publicació dedicada a aquest municipi riberenc.
En l’acte d’obertura de la séquia Comuna, que va començar a les 9 h, hi van participar nombroses autoritats i veïns de Manuel i del pobles del voltant com ara Castelló. A les 9.30 h, després d’una cercavila amb dolçainers i tabaleters es va obrir la comporta a l’Argue, permetent que l’aigua tornara a circular-hi. També hi ban participar sequiers de l’Énova, Rafelguaraf, Senyera, Sant Joanet, Castelló i la Pobla Llarga, pobles que històricament s’han beneficiat de l’aigua de la Comuna.
Ruta guiada pel patrimoni històric
Tot seguit, es va fer un recorregut pels primers partidors de la séquia, com ara el de la séquia Parada, que porta l’aigua cap a les Foies, i el de la séquia del Terç, que rega Castelló. Després es va iniciar una interessant ruta guiada pel patrimoni històric de Manuel, organitzada per l’Associació Cultural Mitja Galta. Al llarg del recorregut, els assistents van poder descobrir la història i l’evolució del poble a través de les explicacions de Maria Josep Cortés, qui va coordinar la visita, juntament amb les intervencions de Pau Martínez, Pau Viciano i Pau Pastor.
Una de les primeres parades va ser la plaça del Sol, on es va explicar el traçat històric de la séquia i la disposició del municipi en relació amb altres punts clau com ara Faldeta, Torreta, l’Abat i Sans. A continuació, es va visitar la placeta de Sant Gil, un lloc emblemàtic on es van abordar episodis rellevants, com la Guerra de Successió i la crema de Manuel, la carta pobla i els carrers que formaven el nucli original després de la repoblació.
Durant la ruta, els assistents també van conéixer la història de la mesquita original, l’església posterior i l’església nova, així com la devoció local a la Mare de Déu de la Misericòrdia. La ruta va finalitzar amb una visita a la casa del pintor Estruch, una figura rellevant en l’àmbit artístic local.
La part més festiva va ser la visita al porrat de Manuel, conegut com la Fireta, un esdeveniment que cada any reuneix parades de productes artesanals, dolços típics i altres atractius tradicionals, i la processó de les Candeletes. Abans de concloure la celebració, l’Ajuntament de Manuel va convidar tots els assistents a compartir un vermut.
La Candelera
Al segle VII l’Església romana va adoptar el 2 de febrer una festa de l’Església oriental, que se celebrava des de finals del segle IV, la Presentació del Senyor al temple. Aquest acte i la purificació ritual de la mare havien de produir-se, segons la llei hebrea, quaranta dies després del naixement i, per tant, en el calendari cristià la festa havia de ser el 2 de febrer, perquè Nadal s’havia establert el 25 de desembre.
D’aquesta manera, va coincidir amb el mes dedicat en la Roma pagana a les purificacions i les fecundacions, les Iunio Februata i les Lupercals. En la Roma arcaica, el mes de febrer marcava l’acabament de l’any vell i preludiava l’inici d’un període nou, el de la renovació del cosmos simbolitzat per la primavera. Potser per a allunyar aquestes referències paganes, i sobretot a Juno, assimilada a Hera, protectora de les dones romanes, el 2 de febrer es va convertir posteriorment en la Purificació de la Mare de Déu.
Aquest anunci de l’arribada de la primavera, a la meitat (aproximadament) de l’hivern, fa que la data estiga relacionada amb nombroses dites populars vinculades a la natura, algunes encara molt conegudes: «Si la Candelera plora, el fred és fora; si la Candelera riu, el fred és viu», «El dia de la Candelera sabrem si la primavera serà lletja o bella», entre altres.
La festa s’anomena també la Candelera, Festum Candelarum en llatí, perquè es beneeixen i distribueixen als fidels candeles a les quals la pietat popular atribueix virtuts protectores contra les calamitats, les tempestes i durant l’agonia. Segurament, va ser instituïda per l’Església per a eliminar l’antic costum dels fidels romans que aquest dia recorrien amb torxes la ciutat en honor a Februa, deessa de purificació i la fertilitat.
Al País Valencià se celebra de manera destacada a Bolulla, Albaida i Manises amb processons; a Ademús amb el repartiment del pa dolç; a de Quatretonda amb el menjar al camp; a Manuel amb l’obertura de la Séquia Comuna i el porrat; a Xixona amb el porrat, i a Sueca, amb la presentació dels nadons al temple.
