L’autor ha realitzat estes manifestacions amb ocasió de la presentació a València del seu últim llibre, ‘El azar de la mujer rubia’ (Alfaguara). Es tracta d’un relat de la història recent d’Espanya concebut com un joc literari, creat a partir de la confusió de la memòria perduda d’Adolfo Suárez. D’esta manera, el lector podrà fer un passeig imaginari al costat de l’expresident pel “bosc lacti de la seua memòria”, on els personatges deambulen com espectres i on és difícil separar la realitat històrica de la ficció.
Antonio Tejero, Jesús Gil, La Pasionaria, Lola Flores, Tierno Galván, Mariano Rajoy, Felipe González, Manuel Fraga, Santiago Carrillo són alguns dels noms d’ahir i de hui que se’n van trobant amb Suárez, la dona rossa (que no és una altra que Carmen Díez Rivera) i el rei Joan Carles, mentre l’autor repassa els esdeveniments reals que van marcar el pols de la història, des de la postguerra fins als nostres dies.
Vicent ha reconegut que fer ficció prenent com a base personatges reals i contemporanis és “arriscat” però ha explicat que ell “no està dotat” per a inventar fantasies, sinó que prefereix tractar la realitat des de la imaginació “com a ferment de la matèria literària”. “Em moc millor en una transformació de la realitat a través del temps i la imaginació”, ha afegit.
Després de preguntar-li pels personatges que li han donat més joc a l’hora de construir la història, ha al·ludit a l’escena del casament de la filla d’Aznar, que “es converteix en un esperpent”. Sobre Adolfo Suárez, ha declarat que s’ha servit de la seua figura, “no com a heroi polític, sinó com a heroi literari”. “He posat en este llibre tot el que em servia però supose que s’hauran quedat fora molts vilans”, ha finalitzat.
