Magda Añon i Francesc Server Mut s’han proclamat guanyadors ex-aequo dels VIII Premis Lletraferit. El jurat reconeix així dues novel·les “molt distintes, però igualment ambicioses i brillants”. En particular, ha apuntat, les dues obres premiades coincideixen en l'”ambició i execució excel·lents” i en “la capacitat d’obrir camins nous dins del panorama literari valencià”.
D’una banda, Magdalena Añon (Alginet, la Ribera Alta, 1961) és una de les guanyadores del guardó de novel·la per l’obra presentada amb el títol Ai, Mília, “que irromp com una sorpresa radical”. “Sota l’aparença d’una història rural i costumista ambientada en la República, la Guerra Civil i la postguerra, la novel·la desplega uns personatges inquietants i uns fets d’una brutalitat colpidora, més propis del gòtic nord-americà que de la narrativa valenciana tradicional”, assenyala l’organització.
Segons han destacat els membres del jurat, la prosa d’Añón és “lleugera, trepidant i desacomplexada, plena de girs i canvis d’ordre que mantenen el lector atrapat en un univers tan fascinant com pertorbador”.
En un registre absolutament diferent, l’altre guanyador ha sigut Francesc Server Mut (Benissa, la Marina Alta, 1991) per l’obra presentada amb el títol La novel·la sense nom, “una peça d’alta volada literària que explora, amb sensibilitat i lucidesa, el procés de convertir-se en escriptor.” “En concret, l’autor combina una veu polifònica amb una mirada profunda sobre la creació artística, l’admiració, el dubte i la investigació d’una veu pròpia”, indiquen els organitzadors.
En aquest sentit, el jurat dels premis ha valorat especialment “la seua ambició estructural, la capacitat d’homenatjar la tradició literària i artística, i el retrat íntim dels quals entenen la vida com una prolongació de la cultura”.
La decisió s’ha fet pública en l’acte organitzat per l’editorial Llibres de la Drassana i la revista Lletraferit, amb el suport de la Diputació de València, aquest divendres a la Sala Alfons el Magnànim del Centre Cultural La Beneficència de València.
Quant al Premi Diafebus de Novel·la Juvenil, la guanyadora ha resultat Karol Jabaloyas (València, 1991) per Esperança Badia: la fetillera, “una obra que ha seduït per la seua combinació d’estil, profunditat i fantasia”. La novel·la proposa “un viatge a la València del segle XVII, poblada d’inquisidors, dones de coneixement antic, esperits i fantasmes, en una aventura que conjuga ritme, emoció i sensibilitat”, remarca l’organització.
Concretament, el jurat ha destacat “el seu estil vibrant i la capacitat de mantindre un equilibri perfecte entre intriga, imaginació visual i càrrega emocional. En conjunt, és una proposta poderosa que “augura una veu destinada a tindre un llarg recorregut dins de les lletres valencianes”.
Així, en una edició marcada novament per l’alta participació, amb més de seixanta obres presentades, “les tres novel·les guardonades reafirmen l’aposta dels Premis Lletraferit pel talent emergent i una literatura que arrisca i amplia horitzons”, subratlla Drassana.
En l’acte s’ha atorgat també el Premi Lletraferit de Cultura Valenciana al poeta Marc Granell (València, 1953), després d’haver sigut concedit a Joan Francesc Mira, Josep Piera, Manuel Vicent, Paula Bonet, Ferran Torrent i Rodolf Sirera.
