L’entitat Maestrat Viu ha organitzat per al 25 de maig una «Jornada per la llengua al Maestrat sobre les polítiques lingüístiques d’avui» a la localitat de Càlig (Baix Maestrat). Aquest esdeveniment, que se celebrarà al Centre de Cultura del Municipi, a l’avinguda de la Constitució, compta amb un programa que començarà a les 10 del matí amb benvinguda de l’alcaldessa, Ernestina Borràs, i de Miquel Roda, president de Maestrat Viu.
Tot seguit, a les 10.15 començarà, a càrrec del catedràtic de Sociolingüística Catalana Miquel Àngel Pradilla, la conferència «Vitalitat i ús del valencià: una revitalització necessària en un entorn de conflicte». A les 11 hi haurà una pausa per esmorzar i a les 11.30 hi haurà una altra conferència, aquesta a càrrec d’Alfons Esteve, cap del Servei de Llengües i Política Lingüística de la Universitat de València, sobre «Igualtat (mai intentada) i llibertat (per marginar-nos: què no s’ha fet i què volen fer-nos amb la llengua», a propòsit de la llei de «llibertat educativa».
A les 12.15 la jornada continuarà amb la taula redona «I ara què, resistència o reacció? Vies valentes pel valencià d’avui i demà», en la qual participaran el portaveu adjunt del PSPV a Les Corts, José Chulvi; la diputada de Compromís Nathalie Torres, el coordinador d’Acció Sindical i Política Lingüística de l’STEPV, Marc Candela; i el president d’El Tempir d’Elx, Josep Enric Escribano.
L’esdeveniment finalitzarà a les 13.30 amb la lectura del «Manifest pel valencià d’avui i demà», tot i que de vesprada hi haurà, a les 16.30, una visita guiada a la torre medieval de Càlig i més endavant se celebrarà la gala dels Premis Maestrat Viu, en un acte conduït per Susanna Sebastià i per Càrol Ferré amb actuació musical de Montse Castellà a partir de les 18.00 a l’ermita dels socors. A continuació se celebrarà el sopar dels premis al bar restaurant Casa Arayo a la mateixa localitat, a partir de les 21.00.
El manifest
El manifest impulsat per Maestrat Viu subratlla la situació «precària» pel que fa a la vitalitat i a l’ús de la llengua degut a un seguit de conseqüències històriques i a les «circumstàncies politicosocials adverses». Constaten, de fet, que «l’administració valenciana de l’època democràtica, en el seu conjunt, no ha contribuït a la revitalització de la llengua», i que «la intervenció política destinada a millorar l’estatus del valencià sempre s’ha impedit a través del conflicte ideològic per part dels sectors conservadors, absolutament contraris a capgirar un statu quo que privilegia la llengua castellana». Al seu torn, també lamenten que «les institucions han exercit polítiques limitades, erràtiques o sense una visió a llarg termini durant els governs progressistes».
Pel que fa a la llei promoguda per PP i Vox, asseguren que aquesta mesura «evidencia una política lingüística que té per objectiu la destrucció dels progressos que la societat valenciana en general ha portat a terme», i reivindiquen que «el valencià necessita més que mai el suport de tota la societat valenciana, la que el parla i la que l’hauria d’incorporar en el seu repertori lingüístic», i exigeixen al Govern valencià «que ature les polítiques de desprotecció i persecució del valencià que s’estan portant a terme». En aquest sentit demanen també al govern valencià que mantinga la llengua «en les relacions institucionals amb les administracions dels altres territoris del domini lingüístic, amb les autoritats acadèmiques i científiques» i encoratgen «les entitats culturals i la societat civil a exercir amb fermesa i fidelitat la llengua i la cultura que ens identifiquen com el que som, un poble europeu amb dret a existir sense ser perseguit ni discriminat per raó de llengua».
