L’últim número de La Veu dels Llibres ens ofereix una entrevista de Juli Capilla al catedràtic de Sociolingüística a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona Miquel Àngel Pradilla, autor del llibre Normativitat, (re)estandardització i glotopolítica. Noves mirades des de la sociolingüística catalana. Els estudis que aplega sobre l’estandardització en aquesta obra rigorosa i encoratjadora tenen en compte alguns factors de caràcter sociopolític, com ara la irrupció de la ideologia i l’emergència del multilingüisme, que incideixen en la sociolingüística actual.
A més, Daniel P. Grau ressenya El futur de la humanitat. Decàleg per a la supervivència de la nostra espècie, d’Eudald Carbonell, un llibre que exposa «les principals qüestions que hauríem de plantejar-nos per tal d’evitar l’extinció de la humanitat». I tot això en un context gairebé apocalíptic —tot i que, segons Carbonell, “se sustenta en una realitat palpable”—: “Necessitem repensar-nos com a humanitat i, el que és més important, generar un consens d’espècie per decidir el que hem de fer per sobreviure al nostre planeta fins que puguem fer-ho en altres llocs de l’univers”.
D’altra banda, Natxo Nebot aconsella Entre verins. Crims i càstigs des de l’edat mitjana fins al present, de Carmel Ferragud i José Ramón Bertomeu, una obra en què a través de sis casos d’enverinaments de distinta natura, fruit d’una exhaustiva recerca amb documentació judicial de diferents arxius, els autors ens proposen un viatge temporal des de l’edat mitjana fins al segle XX. I tot, amb u llenguatge assequible que no defuig els conceptes complexos, sinó que, en un afany didàctic, tracta d’esclarir-los.
Per part seua, Pau Sanchis comenta Les cendres de Pasolini, de Jaume C. Pons Alorda, un retrat de l’autor d’Actes impurs, Amado mio i Teorema –tres llibres que Alorda ha contribuït a recuperar en català, com a editor a Lleonard Muntaner, en les traduccions de Joan Navarro, els dos primers, i Ricard Creus, el tercer– i alhora resseguir-ne la petjada a la nostra cultura.
En aquest número, Emili Samper recomana Tauró Blanc, de Genie Espinosa, una particular proposta gràfica, marcada per un ús concret dels colors, un traç ferm amb formes expressives i exagerades i un excel·lent disseny de pàgina complementat amb la inclusió de pictogrames que guien el lector. Aquests recursos gràfics estan sempre al servei de la història i serveixen a l’autora per vehicular la gestió del dol mitjançant el somni i la fantasia.
Finalment, aquesta setmana també podem saber quins són els llibres més venuts a Gaudí, a Reus.
