Aquest 5 de gener es torna a celebrar la Nit de Reis i Alcoi torna a situar-se en el punt de mira de l’actualitat. El motiu és la cavalcada que es desenvolupa a la capital de l’Alcoià, considerada la més antiga del món i que és seguida des de diferents racons del món.
La solemnitat de l’acte i la seua importància es deu en bona part a la seua continuïtat. Tot i que des del 1885 –any de la primera cavalcada– s’han anat incorporant diversos elements a aquest esdeveniment, allò essencial continua amb els Reis d’Orient i els patges com a principals protagonistes.
L’origen
Josep Lluís Santonja, director de l’Arxiu Municipal d’Alcoi, és el màxim estudiós d’aquest esdeveniment i un dels grans coneixedors del passat de la ciutat d’Alcoi. Ell mateix explica a aquest diari que l’any 1865 hi va haver un primer intent d’organitzar la cavalcada per part d’un grup de joves. «Alcoi és el bressol de la revolució industrial i com a tal tenia un sector, la classe obrera, que vivia en condicions de dificultats. Hi havia xiquets que tenien els pares treballant 16 hores al dia a les fàbriques i uns joves es van preocupar perquè aquests xiquets estigueren atesos» en un dia tan especial.
Aquell 1865 l’intent no va fructificar degut a la situació complicada que vivia el país, amb una convulsió política que no tardaria massa temps a esclatar. Vint anys més tard, el 1885, la societat El Panerot va inaugurar la cavalcada. «La idea no era portar-los joguets, sinó sobretot menjar», puntualitza Santonja, que recorda que des d’aquell any la cavalcada s’ha fet de manera ininterrompuda exceptuant els anys en què causes de força major –pandèmies o guerres– l’han impedit.
Tal com recorda l’estudiós, aquesta cavalcada és la primera que es va fer al món de les relacionades amb els Reis d’Orient. El ritual es continua celebrant, si bé amb nous elements que s’han anat incorporant com ara l’acte de les burretes, amb l’ambaixador anunciant l’arribada dels Reis; o l’adoració als pastors. Des de l’origen, la cavalcada va anar adquirint més impacte i més participació popular.
Tot i la implicació de l’administració des del primer moment, és la societat qui va fer possible aquest acte i la que el manté amb vida. Curiosament, segons explica també Santonja, un grup d’alcoians va exportar la cavalcada a la localitat d’Igualada, a la comarca catalana de l’Anoia, només dos anys més tard de la primera edició a Alcoi gràcies a les relacions industrials –concretament tèxtils– entre les dues ciutats.
