El Museu de Belles Arts Gravina (MUBAG), ubicat al centre d’Alacant, rebrà 115 obres del pintor Lorenzo Aguirre. Aquest desenllaç es produeix en bona part gràcies a la mediació de l’escriptor i acadèmic José Luis Ferris, amic de la família, que ha aconseguit que diverses pintures, dibuixos, cartells i objectes personals queden dipositats al MUBAG, que oferirà bona part del llegat d’aquest pintor a la ciutadania alacantina.
La història de Lorenzo Aguirre és una de les més singulars que ha generat l’àmbit cultural a Alacant. Nascut el 1885 a Pamplona, es va traslladar de ben petit a Alacant amb els seus pares. L’època en què va nàixer el va fer coincidir amb l’inici de la festa alacantina, les Fogueres de Sant Joan, celebrades per primera vegada el 1928. En aquell moment la manca d’escultors va obligar els pintors locals a ocupar-se dels monuments foguerers en una festa que emulava clarament les Falles del cap i casal però que, en canvi, degut a aquella manca d’artistes va veure nàixer un estil local propi a l’hora de dissenyar les obres que acabarien cremant en la nit de Sant Joan.
Aguirre, amb Gaston Castelló i d’altres, serien els protagonistes artístics de les primeres edicions d’aquesta festa. El 1928 Aguirre, amb l’ajuda de Castelló i de José Marced Furió, va elaborar el monument present a la plaça Isabel II, actualment dedicada a l’escriptor local Gabriel Miró. «Va ser una foguera aparentment senzilla però amb una sorpresa», indica Armando Parodi, un dels màxims estudiosos de la festa foguerera.
Aquell monument, titulat «Les múltiples presidensies» en valencià prenormatiu, feia referència a Antonio Torrejón, advocat d’Alacant que es dedicava a ostentar les presidències de diverses entitats ostentoses com ara el Club de Regates, el Col·legi d’Advocats o la Creu Roja. Aquella foguera, gràcies a l’aportació de Castelló, tenia moviment: cada presidència estava representada per una cara, que es movia amb els braços com si l’esmentat Torrejón estiguera pronunciant un discurs.
El 1928 Lorenzo Aguirre també es va encarregar de confeccionar el primer cartell de la festa foguerera i un any després va repetir la feina amb el monument de la plaça Isabel II i novament amb el cartell. El 1929 la foguera, ara titulada «Barraca de Fira» incorporava una altra novetat: es podia accedir a l’interior del monument, on s’observaven quatre petites escenes. Aguirre també va participar en l’edició del 1930 de les Fogueres de Sant Joan, la tercera que es va celebrar, tornant a elaborar el cartell i el monument de la plaça dels anteriors dos anys, titulat «Tot lo roín a la mar».
República i Guerra Civil
Als anys trenta Aguirre va ingressar al cos de Policia, on va anar ascendint fins al punt d’assumir responsabilitats durant la Guerra Civil iniciada el 1936 amb el pronunciament franquista. Abans, Aguirre no s’havia desvinculat del món foguerer, atès que tal com explica Alfredo Campello al bloc d’història local Alicante Vivo, el pintor va desenvolupar sainets foguerers i va publicar articles en premsa sobre la temàtica.
Però el conflicte el va fer prendre partit, traslladar-se al Govern de València i afiliar-se al Partit Comunista. Va ser detingut a França i va tornar a l’Estat espanyol acabat el conflicte. Va ser detingut a Irun i posteriorment executat el 1942 acusat d’auxili a la rebel·lió.
Després de diversos intents protagonitzats, sobretot, pel dramaturg desaparegut Ali Andreu Cremades, Lorenzo Aguirre va poder comptar amb un parc dedicat a ell al perifèric barri de Rabassa. L’adquisició d’obres i objectes personals per part del MUBAG és un dels homenatges pòstums que serviran per a recordar l’empremta d’aquest pintor.
