El Centre del Carme Cultura Contemporània de València inaugura aquest divendres l’exposició «Llorenç Barber. La construcció d’un nosaltres múltiple», la «primera gran retrospectiva» de l’artista sonor d’Aielo de Malferit (la Vall d’Albaida), qui als seus 76 anys «continua sent un pioner» i «presenta noves maneres d’escriure la música» després d’aprendre a «escoltar el món». La mostra reuneix instruments inventats pel mateix Barber, així com una selecció de les seues músiques i partitures que conceben la ciutat com a orquestra. A més, està pensada per a ser interactiva i que els visitants visquen «una experiència sonora». Es podrà veure fins al 25 de febrer del 2024 a la sala Goerlich-Ferreres.
Barber ha assegurat que les seues produccions han sigut «malenteses com a música de campanes» quan la seua intenció, ha assenyalat, és «anar més enllà de saber llegir un pentagrama i estudiar els sons dels llocs i els espais». «No toque campanes sinó el cosmos i l’altura», ha remarcat.
El comissari del projecte, Lorenzo Sandoval, que ha comptat amb la col·laboració de la musicòloga Montserrat Palacios, ha recopilat tots els dissenys elaborats per l’artista al llarg dels anys que relacionen «el so amb una qüestió multimèdia i en relació amb l’atmosfera, la posició, l’espai, la durada i el moviment», ha explicat Sandoval.
«Una de les obres destacades -ha assenyalat el comissari- és el sambori interactiu, un instrument inspirat en un disseny que va fer Barber els anys 70 quan veia com els pardals s’acostaven a menjar el pa i amb això, creaven una partitura».
D’aquesta manera, ha apuntat Sandoval, s’ha fet una reinterpretació de l’obra i creat un sambori amb el qual els visitants poden interactuar, ja que segons el número que es xafe, sonen «campanes i altres sons locals».
Una altra de les obres que ha accentuat el comissari és el «Paellòfon», un instrument construït amb la unió de diverses paelles a manera de bateria gegant amb la qual es pot fer un joc de percussió.
L’art sonor valencià, «infravalorat»
Barber ha reivindicat que l’art sonor valencià ha estat «infravalorat» i «s’ha quedat fora de la història» perquè «ningú ha cregut en ell» ni «s’ha deixat la llibertat per a crear».
«Els músics vivim en la precarietat i, si no ens va malament, és perquè anem fora i allí paguen pel nostre treball», ha denunciat l’artista, alhora que ha criticat que «no hi ha cap lloc a València on el so siga estudiat com a manera d’entendre’s».
En aquesta línia, ha enaltit que «el músic no és aquell que sap llegir un pentagrama, sinó aquell que entén la relació humana i còsmica i se centra més enllà que en un sol punt».
Per part seua, la musicòloga Monsterrat Palacios, ha destacat la figura de Barber com «un artista sonor que ha estudiat en el conservatori, ha fet direcció d’orquestra, és pianista, però ha tingut la gran sort d’haver sabut escoltar el món».
