Lluís Llach ha publicat la novel·la El llibre daurat (Univers), una obra que tracta temes com ara el coneixement ancestral, la lluita per la supervivència i la saviesa oculta de les dones en una societat patriarcal. L’acció es desenvolupa entre els segles XIII i XVI, seguint la història d’Arnau Feiner i el seu fill Genís, dos personatges que busquen integrar els remeis tradicionals de les remeieres amb els nous coneixements mèdics que sorgeixen a les universitats. Segons Llach, «el primer racisme de l’ésser humà és envers la seva mateixa raça, que és la dona». «El racisme no comença a la pell, sinó en el sexe», afirma el cantautor.

Aquesta obra marca el retorn de Llach a la narrativa i estarà disponible a les llibreries a partir d’aquest dimarts. Es tracta d’una ficció històrica estructurada en tres parts i que abasta quatre generacions de personatges. La història se centra en Genís Feiner i la seua relació amb dones que desafien les normes socials de l’època, posant en qüestió l’status quo.

Lluís Llach, El llibre daurat, Univers, 2025

«Mecanismes socials de poder»

Llach explica que la idea de la novel·la va sorgir arran d’un descobriment sorprenent: va trobar informació sobre com la Inquisició només va executar bruixes durant un període concret i que fins i tot «l’església havia defensat dones que es volien cremar». Aquest fet el va portar a «llegir i documentar» per a entendre millor els «mecanismes socials de poder». Lluny de fer un assaig acadèmic, va optar per narrar aquesta realitat a través de personatges que «viuen, pateixen i expliquen coses». Tot i això, remarca que no busca presentar el llibre com una defensa de les dones, perquè «ja es defensen soles», sinó mostrar «un racisme» que anava més enllà del masclisme social i s’estenia també a la moral de l’època.

La història transcorre a Montalt, un comtat fictici on les dones tenen un paper crucial en la transmissió del coneixement i la cura dels malalts. Però la seua tasca es veu amenaçada per les institucions mèdiques, que lluiten per eliminar la tradició remeiera i persegueixen aquestes dones durant segles. Llach destaca que el principal motiu de l’odi contra les remeieres era la seua «llibertat», ja que «moltes eren solteres, no normativitzades i amb certa independència econòmica», fet que les va convertir en les culpables de tots els mals.

Recerca extensa

La recerca per a El llibre daurat ha estat extensa i l’autor ha hagut d’aprofundir en diverses èpoques i fonts en diferents idiomes. Llach gaudeix especialment del procés d’investigació, perquè li permet «aprendre moltes coses» i descobrir que «conceptes històrics que tens assumits, de cop i volta, van per terra». A més, assegura que escriure li permet «divagar» d’una manera que la música no li permetia.

Per això, tot i no avançar temes concrets, deixa clar que vol continuar escrivint: «Soc feliç escrivint, no ho he fet mai per obligació, tot el contrari, els costa treure’m de davant de l’ordinador», conclou amb un toc d’humor.

Més notícies
Notícia: Mompó ataca el valencià «dels sabuts»
Comparteix
El president de la Diputació de València s'acosta a les posicions de Vox respecte de la llengua
Notícia: El PP i la ultradreta veten les Víctimes de la DANA al Parlament Europeu
Comparteix
Han votat en contra d'una compareixença d'urgència per a exposar les greus deficiències en la gestió de la catàstrofe
Notícia: El pacte dels pressupostos viola els compromisos electorals de Mazón
Comparteix
La Coordinadora Valenciana d’ONGD revela que el mateix President va signar uns acords en matèria de cooperació que ara incompliria
Notícia: Mazón, un president ignominiós, salvant-se amb l’extrema dreta
Comparteix
El president valencià anuncia un acord amb Vox per a aprovar els pressupostos del 2025 en què accepta els postulats de l’extrema dreta

Comparteix

Icona de pantalla completa