L’últim número de La Veu dels Llibres ens ofereix una entrevista de Gràcia Jiménez a Lliris Picó, escriptora i professora a la Facultat d’Educació de la universitat d’Alacant. Llicenciada en Filologia Catalana, totes les seues experiències vitals de dona jove basteixen contes i novel·les de la seua primera etapa creativa, fins al 2007: els anys d’estudiant a Alacant, amb Helena: un record sempre és mentida, Premi 25 d’Abril Vila de Benissa el 2001, L’olor dels crisantems, sobre una ruptura sentimental, premi de Narrativa Antoni Bru Ciutat d’Elx el 2004 o Claus de serp, a partir d’un viatge, finalista en el V Certamen de narrativa en valencià Ciutat de Sagunt el 2003. Després d’un parèntesi, reprén amb força el treball narratiu centrant-se ara en la novel·la juvenil, on és reconeguda com una de les autores més importants del moment. Acaba de guanyar el guardó de narrativa Soler i Estruch dels Premis Castellum Ripae de Castelló (la Ribera Alta) per l’obra Si escrius Cèlia…
A més, Xavier Aliaga ressenya L’aventura del llibre català. Converses sobre edició entre dos segles, de Lourdes Toledo, un volum en què l’autora posa l’accent en temàtiques concretes, però és el reflex de les persones triades, una nòmina basada en criteris generacionals, territorials i de diversitat: Eliseu Climent (Tres i Quatre), Josep Cots (Edicions de 1984), Guillem Frontera i Miquel Campaner (Ensiola), Joan Carles Girbés (Ara Llibres, Amsterdam, Bernat Metge), Josep Gregori (Bromera), Laura Huerga (Raig Verd), Josep Lluch (Proa, Empúries), Maria Muntaner (Lleonard Muntaner), Josep Maria Muñoz i Núria Iceta (L’Avenç), Vicent Olmos (Afers), Eulàlia Pagès (Pagès Editors), Aniol Rafael (Periscopi), Jordi Raventós (Adesiara), Rosa Rey (Angle), Joan Sala (Comanegra) i Luis Zendrera (Editorial Joventut).
Per part seua, Alícia Albertos comenta l’estrena d’una nova temporada del musical Mar i cel, de Dagoll Dagom, basada en l’obra d’Àngel Guimerà. La companyia ens recorda que no hi ha res com una bona adaptació, sobretot amb la música d’Albert Guinovart i la codirecció orquestral de Joan Vives i Sergi Cuenca. La distribució espacial dels personatges recorda composicions pictòriques pròpies del Barroc, l’època en què s’ambienta. És per això que l’evolució del vestuari al llarg de l’obra forma part de l’experiència immersiva que és tot l’espectacle.
D’altra banda, Lourdes Boïgues aconsella Què mou els morts, de T. Kingfisher, una novel·la de terror gòtic que aborda l’ecologia, el feminisme i la diversitat sexual, on les llebres són zombis i els fongs amenacen el món, i amb un final apoteòsic.
En aquest número, Joan Garí recomana L’amant de lady Chatterley, de D. H. Lawrence,la recuperació d’un clàssic escandalós la versió íntegra del qual no es va publicar a la Gran Bretanya fins al 1960, trenta anys després de la desaparició del seu autor.
Finalment, aquesta setmana també podem saber quins són els llibres més venuts a La Repartidora, a Benimaclet.
