L’Ajuntament de Llíria (el Camp de Túria) ha licitat el projecte de rehabilitació del Santuari Oracular i Termes Romanes de Mura, una actuació amb un pressupost d’1,7 milions d’euros, i preveu obrir al públic aquest Bé d’Interés Cultural (BIC) en un termini de nou mesos.
Amb aquesta iniciativa, es completarà la recuperació del conjunt arquitectònic i es valorarà un dels elements patrimonials més destacats del municipi. “La millora de l’oferta turística de Llíria” és un dels objectius, ha remarcat la regidora de Patrimoni Històric, Reme Todera.
El projecte, finançat íntegrament pel Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència a través dels fons NextGenerationEU de la Unió Europea, inclou la finalització de les excavacions arqueològiques, la consolidació de les estructures i el cobriment de les Termes Majors.
A més, s’urbanitzarà l’entorn amb recorreguts delimitats, barreres de control de pas i adaptacions per a facilitar l’accés a persones amb mobilitat reduïda. Així mateix, s’habilitaran zones d’ús públic tant lliure com restringit, mitjançant visites guiades. El projecte contempla igualment l’adequació definitiva de l’edifici efímer com a centre de visitants. L’espai es rehabilitarà i es dotarà de contingut audiovisual per a la museïtzació.
L’edil de Fons Europeus, Consuelo Morató, ha destacat que aquestes ajudes “permeten executar iniciatives per a millorar la ciutat, com la rehabilitació del gran patrimoni històric de Llíria”. Morató ha avançat que “pròximament també es licitarà la restauració de la muralla medieval islàmica i l’adequació de l’entorn en el conegut solar de Banyuls”, amb una inversió de quasi un milió d’euros.
El santuari romà de Mura
El santuari romà de la partida de Mura, situat al barri del Pla de l’Arc a Llíria, constitueix un dels conjunts arquitectònics de finals del segle I dC més singulars i importants de la Hispània romana.
Les restes conservades formaven part d’un gran complex de caràcter públic –d’uns 20.000 metres quadrats-, en què es diferencien diverses zones: una de religiosa (organitzada al voltant d’un santuari oracular), un conjunt termal doble (que funcionava com a complex lúdic amb funció curativa) i les dependències i establiments equipats. Presenten un estat de conservació excel·lent, sense construccions superposades i amb un grau d’integració urbanística notable, ja que en l’actualitat el jaciment defineix l’anomenada plaça de les Termes.
El personatge històric més significatiu vinculat a aquest complex arquitectònic va ser Marc Corneli Nigrí Curiat Matern, un edetà que, a la fi del segle I, va ser amb Trajà, candidat a emperador de Roma.
El conjunt termal, amb una superfície de 3.600 metres quadrats, era un balneari amb dos edificis termals que aprofitaria les propietats terapèutiques de l’aigua procedent de les fonts de Sant Vicent, on en aquest període es va construir el temple de les Nimfes.
L’oracle
Fa quasi dos mil anys, al santuari i les termes d’Edeta, hi havia un oracle, un indret al qual acudien visitants procedents de tota la Hispània Citerior, per preguntar als Déus pel seu esdevenidor, pel futur dels seus negocis, per les cabòries més íntimes… Però la connexió amb les deïtats no era immediata.
Al voltant de l’endevinació es va organitzar un negoci de la salut i el lleure que res tenia a envejar als de l’actualitat. Perquè a tocar de l’oracle hi havia les termes, un espai de sanació de què gaudien nadius —uns 4.000 habitants en aquella època— i forans. El balneari, alimentat per les aigües de la font de Sant Vicent, situat a tres quilòmetres, era un reclam tan atractiu com sanador.
