La norma del català general, inclòs el valencià, diu que tots els mots acabats en -ència s’escriuen i pronuncien amb e oberta. Fins i tot els de les Balears, que es mengen la a final del sufix, pronuncien la e oberta (presenci, absenci, potenci). Fins i tot es pot observar en l’origen dels mots que donen com a resultat aquests substantius en -ència, com present, absent, potent, que els valencians de l’Horta tenim una certa tendència a pronunciar-los amb e oberta, com en el cas de Vicent o calent. I si valent la fem amb e oberta, València no s’entén que no vaja amb e oberta, llevat que tinguem en compte la pronúncia en castellà. Quant a l’obertura o tancament de les vocals e i o, segons el mot, a València en concret, on fonèticament hem simplificat alguns sons de la parla -i per això diem que parlem apitxat-, precisament l’obertura o tancament de les vocals la manteníem impol·luta fins fa unes dècades. Dels valencians se’n podria fer un estudi fonològic i, donada la pressió del castellà per terra, mar i aire -hi ha molts joves o nous valencianoparlants que tenen una pronúncia viciada pel castellà-, és possible que tanquem, els últims anys, algunes d’aquestes e i o en alguns mots, però en general les obrim com tots els catalanoparlants.
I sí; els valencians som catalanoparlants si parlem en valencià, perquè dir que parlem valencià és la nostra manera de dir que parlem català; el nostre català. El parlem des que a partir del 1238 entraren una allau majoritària de pobladors catalans a València i a la resta del Regne, realitat i veritat que s’ha tingut per certa des d’aquell segle XIII fins a la Renaixença valenciana, abans de la dictadura de Franco, per qualsevol persona mitjanament informada. Per això, els estudiosos valencians de la nostra llengua, tots o pràcticament tots, signaren el 1932, les Normes de Castelló, unes regles gramaticals unitàries amb la resta de països, comunitats o regions catalanoparlants. La denominació de Llengua Valenciana, que tant de prestigi tingué a partir de molt al final del segle XIV, podríem dir del XV, no lleva ni l’origen ni la natura de la llengua que es devia parlar en aquella època daurada, car tant aquella literatura del Segle d’Or com els textos de la Cancelleria Reial, resident a Barcelona, no contenen canvis importants ni gramaticals ni dialectals fefaents.
La senyora alcaldessa vol canviar-nos ara l’accent de València i que figure com a tancat. La reivindicació del blaverisme, i de cert neoblaverisme, de la é tancada, és només un pal a les rodes -més- a la norma del valencià, amb una idea, la d’escriure Valéncia, que ja va ser impulsada per Rita Barberá (amb accent tancat, del castellà) per pur populisme d’una dona que, quan parlava en valencià, el desprestigiava i pujava el pa. Aquest moviment destructiu autoanomenat valencianista, que passeja pel món lliurant carnets de valenciania autèntica, impulsant mentides, fal·làcies i teories acientífiques i contra els dictàmens de les Universitats valencianes i internacionals, que fins i tot ha inventat una gramàtica sense un àpex de coherència, que en lloc de ser rebutjat ha estat subvencionat, promocionat i elevat a categoria de part jurídica, i que s’ha convertit en una arma molt útil per a destruir el valencià i la confiança del poble en gramàtics, filòlegs, historiadors i en un llarg etcètera d’estudiosos, mana, perquè això de posar-li un accent obert sona i para ‘català’ -com parlar en valencià, diria jo-, que s’escriga València amb accent tancat. Ara vosté busca un aliat útil entre els membres de l’AVL que li faça la cabotada i diga en un informe que València ha d’escriure’s Valéncia, com si el tema de l’accentet no fos una qüestió d’opinions esbiaixades, de populisme i d’atac i humiliació a l’oposició. Millor seria, senyora Catalá (amb accent tancat), que impulsés el nom de Balencia-Balensia, fonèticament més correcte, i posar en les fronteres de l’antic Regne una nova denominació: Castilla-La Playa. Sap, per cert, que ja circula un mapa per les xarxes dels «países madrileños» amb la província d’Alacant sencera i el Racó d’Ademús inclosos. I també un web amb aquest nom? De moment és cosa de xufla, però no m’estranyaria que aparegueren qüestions com aquesta, derivades de la política provinciana del tàndem Castellón, Valencia i Alicante, impulsades per les oligarquies polítiques de la dreta de cadascuna de les capitals de la «Rechió Valensiana», determinades com a grups de poder enfrontats. El País Valencià no és un parc d’atraccions turístic sense valor, ni un camp de batalla per tal que determinats polítics culturicides s’enfronten amb els catalans i els «catalanistes», una denominació que cap dels suposats catalanistes gasta.
Excel·lentíssima senyora alcaldessa, deixe en pau els accents als filòlegs, que ja feren el seu dictamen milanta vegades des de 1932 fins ací proclamant la unitat de la llengua -com si abans no fos així- i la unitat de les normes gramaticals, i deixe’s de populisme creador de polèmiques estèrils per a tapar la caguerada del senyor Mazón i els pactes amb la ultradreta, que ja li assegure jo que no tenen gens d’interés més que pel mot Valencia sense accent, i per utilitzar el blaverisme residual com una arma contra els valencians i la seua llengua i cultura. Si no volen València ni els valencians, ampla és Castella.
Recorde quan vosté guanyà l’alcaldia de Torrent, i ja aleshores parlava un valencià prou normatiu, culte i decent. No s’entén aquest atac al nom de València sinó pels pactes amb uns i altres. I, per cert, encara no ens ha contat què feia el dia 29 d’octubre a la vesprada, ni que feu per a intentar alertar els valencians de les barriades de l’altra banda del llit nou del Túria, ni res de semblant. Igual espera ser la nova presidenta de la Generalitat quan caiga el Molt Imputable, i per això no bada boca. En això hauria de centrar-se i no en fer pseudofilologia.
