L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) tanca un balanç «molt positiu» d’un 2022 marcat per la recuperació de l’afluència del públic, l’ampliació de la seua col·lecció amb donacions i una creixent presència en tot el País Valencià, d’acord amb la voluntat de convertir-se en «un museu més enllà del museu, habitat i habitable».
Durant 2022, l’IVAM ha abordat un programa que ha posat el focus en la col·lecció permanent i en una sèrie d’exposicions que han plantejat noves mirades, com ara una relectura de Julio González o la mostra sobre el grup Zero. També ha tractat l’art contemporani de manera diversa i amb una àmplia presència de dones artistes: des de creadores joves com ara Mar Arza o el projecte d’Ana Penyas i Alba Herrero fins a mostres dedicades a Anna Boghiguian, Zanele Muholi o Teresa Llanceta, exposició triada com una de les millors de l’any per mitjans internacionals com Art Forum.
L’any en el qual València ha exercit com a Capital Mundial del Disseny, l’IVAM ha radiografiat l’evolució del disseny gràfic al voltant del que es va anomenar la Ruta del Bakalao, i ha organitzat la primera mostra a l’estat espanyol dedicada a Annie i Josef Albers. A més, l’artista urbà LUCE ha instal·lat un estudi obert en el museu per a mostrar les connexions del seu treball amb l’obra de Pinazo.
Aquestes exposicions, a les quals cal sumar la dedicada a Carmen Calvo –guardonada amb el Premi Julio González 2022–, tanquen un any en el qual l’IVAM ha comptabilitzat 170.870 visitants. Aquesta xifra suposa un creixement del 61% respecte al 2021 i del 130% respecte al 2020, i confirma la recuperació de les xifres prèvies a la pandèmia.
Del total de visitants, una anàlisi més exhaustiva conclou que augmenta la presència femenina al museu, com també ho fa la visita individual i les activitats educatives per a escolars. Quant a l’origen geogràfic, es constata que s’inverteix la tendència de temporades anteriors i en l’IVAM augmenten els turistes estrangers, que ja suposen un 41% del total de visitants.
Al llarg de l’any, el museu valencià ha crescut «substancialment» en col·leccions, gràcies a la voluntat de persones que han ampliat els fons amb les seues aportacions. Dos exemples en són l’arxiu documental del fotògraf Gabriel Cualladó, donat pels seus hereus; i els dos dibuixos donats per la Fundació Josef i Annie Albers de tots dos artistes de la Bauhaus i valorats en 850.000 dòlars.
El creixement de l’IVAM també ha sigut espacial, ja que en 2022 s’ha ampliat l’àrea del Centre Julio González per a desenvolupar programes públics i s’ha inaugurat la nova cafeteria i la llibreria, obertes al vestíbul, que donen més permeabilitat a aquesta zona de l’edifici. Aquestes intervencions inclouen noves actuacions de conservació del tram de la muralla medieval de l’edifici classificat com a bé d’interès cultural (BIC) i l’obertura de la terrassa superior, que prosseguiran en 2023.
Paral·lelament, l’IVAM ha continuat l’any amb un programa específic per a la seua seu d’Alcoi amb una exposició sobre el contemporani en la seua col·lecció.
Altres projectes aplaudits són les mostres itinerants dedicades al fotògraf Gabriel Cualladó, a Bocairent (Vall d’Albaida), i l’exposició «Arte en una tierra baldía» amb 150 obres dels fons de l’IVAM que va acollir el Museu de Belles Arts de Castelló de la Plana i que actualment s’exposa en el Museu d’Art Contemporani d’Alacant (MACA).
De manera complementària a la territorialització, el museu valencià ha aprofundit en la seua internacionalització col·laborant en 2022 amb institucions com el Museu d’Art Modern de París, la Tate Modern de Londres, el Museum für Gegenwartskunst de Siegen, el Gropius Bau de Berlín o el MACBA. Des d’altres àmbits essencials del museu, com l’educatiu, s’han dut a terme tallers, activacions específiques o visites comentades en què han participat més de 22.000 estudiants de 4.300 centres escolars del País Valencià, més del doble que l’any anterior.
D’altra banda, l’any 2022 ha marcat l’inici d’«Articulacions», el primer programa d’estudis internacionals sobre teories i pràctiques artístiques organitzat per l’IVAM, en col·laboració amb la Universitat Politècnica de València (UPV) i la Universitat de València (UV), que finalitzarà al juny de 2023. Sota el paradigma de museu obert i inclusiu, la galeria ha continuat amb el programa «Poliglotía», que pretén experimentar amb el llenguatge des de la diversitat cultural i lingüística. També ha facilitat per primera vegada els textos de les seues exposicions en lectura fàcil i ha organitzat visites accessibles per a persones cegues a l’exposició de Julio González i altres en llengua de signes en col·laboració amb FESORD CV.
En el terreny digital ha destacat la proposta «Veus IVAM», el primer pòdcast del museu per a acostar l’art contemporani a públics diversos, per a descobrir secrets i curiositats o suggerir qüestions de debat cultural.
