A partir d’un total de 1.000 peces d’aquesta etapa en diferents tècniques (pintura, collage, fotografia i escultura), estructurades de forma temàtica i no cronològica, l’exposició planteja una anàlisi nova d’aquesta part excel·lent de la Col·lecció de l’IVAM, que està considerada una de les més singulars de l’Estat espanyol.
Aquesta revisió inclou un ampli nombre d’obres centrades en visions poètiques i oníriques, estretament relacionades amb els moviments dadaistes i surrealistes, entre els quals destaquen Man Ray, Kurt Schwitters, Raoul Hausmann, André Kertész, Georges Hugnet, André Masson, Óscar Domínguez, Benjamí Palencia o Anton Stankowski, entre d’altres.
D’altra banda, aquests fons que l’IVAM trau a la llum amb motiu d’aquesta mostra abasten un conjunt de pràctiques artístiques d’ordre analític materialitzat en formes abstractes.
Aquestes dues línies van acompanyades d’un significatiu nombre de creacions estretament vinculades a un art de propaganda, de crítica social i compromís polític que va tenir en el fotomuntatge, derivat del collage cubista, un instrument d’intervenció plàstica de primer ordre. Així, amb artistes de l’antiga Unió Soviètica, com Gustav Klucis o Valentina Kulagina; d’Alemanya, com George Grosz o John Heartfield; o de l’Estat espanyol, com Josep Renau o Helis Gómez, l’IVAM ofereix una de les millors col·leccions existents d’un període clau de la història de l’art.
‘Construint Nous Mons’ recorre aquest llegat artístic que està en la base del desenvolupament de la modernitat a través d’una estructura temàtica dividida en deu sales. Set d’elles inclouen projeccions que contextualitzen les obres amb títols com Un gos andalús (1929) de Luis Buñuel, El ballet mecànic (1924) de Fernand Léger i Temps moderns (1926) de Charles Chaplin.
