Un total de 202.540 persones van visitar l’Institut València d’Art Modern (IVAM) durant 2023, la qual cosa suposa un augment del 15% respecte a l’any anterior i una recuperació del nombre de visitants previ a la pandèmia.
«L’IVAM tanca un balanç d’any molt positiu en el qual es va posar el focus a revisar unes certes trajectòries d’artistes menys visibles, obrir el museu a nous públics i mostrar projectes que plantegen noves lectures crítiques sobre la història», manifesta en un comunicat la directora de l’espai, Nuria Enguita. Un èxit que s’encadena al creixement del 2022.
Els mesos amb més visites van ser abril, maig i octubre, destacant la major afluència registrada durant les vacances de Pasqua i amb motiu del pont del 9 d’Octubre i el 12 d’octubre.
L’IVAM va albergar en el Centre Julio González un total de 12 exposicions en 2023, amb mostres dedicades a artistes fonamentals de l’escena artística internacional com el danés Asger Jorn, el libanés Aref El Rayess o la nigeriana Otobong Nkanga, guardonada amb el premi Nasher d’escultura 2024.
En eixe interés per introduir mirades no hegemòniques es va emmarcar una relectura del fet popular en la col·lecció de l’IVAM, comissariada per Pedro G. Romero, i una mostra sobre l’ús de la imatge fotogràfica en l’art des del 1950 amb fons del museu.
La programació de l’IVAM en 2023 va incloure noms valencians com el col·lectiu de disseny La Nau, l’artista faller Alfredo Ruiz Ferrer i l’alacantí Alberto Feijóo, als quals se suma l’exposició sobre Juana Francés que va organitzar l’IVAM en la seua seu d’Alcoi (Alacant), el programa ‘Confluències’ d’intervencions artístiques als pobles de la Ruta 99 amb el treball de 12 artistes valencians i ‘Art i Context’ amb el treball de cinc artistes valencians.
El museu també ha explicat que la seua col·lecció s’ha incrementat el 2023 amb l’adquisició d’un conjunt d’obres de 19 artistes, per un valor global que supera els 800.000 euros. Entre els treballs adquirits s’inclouen tot tipus de manifestacions artístiques que confirmen el compromís del museu amb la producció contemporània al País Valencià, l’aposta per obres de referents històrics o la inclusió de dones artistes en diferents moments de les seues trajectòries.
Aquest èxit presencial ve acompanyat d’un creixement digital, amb un un augment d’un 10% de les visites al web, amb més d’un milió de pàgines vistes, i d’un 21% en els diferents perfils de xarxes socials.
Sota el paradigma de museu obert i inclusiu, l’IVAM va dur a terme tallers, activacions específiques i visites comentades en què van participar un total de 24.432 escolars.
Paral·lelament, el museu va continuar apostant per programes que s’estenen en el temps i en el territori: el projecte de ‘Els ‘Grans’ per a majors de 55 anys; ‘Articulacions’, el seu programa d’estudis internacional sobre teories i pràctiques artístiques; la iniciativa d’activitats extraescolars que porta per títol ‘Bandarres’; ‘Poliglotisme’, una proposta que pretén experimentar des del llenguatge i la diversitat cultural per a generar espais de confiança i aprenentatge compartit i que va ser seleccionada per a ‘Imaginar noves Europes’, projecte impulsat per la Presidència espanyola del Consell de la Unió Europea.
L’equip de mediació de l’IVAM va impulsar en 2023 un extens pla d’activitats, incloent-hi visites i mediacions, performances, experiències dissenyades per a centres escolars, projectes en escoles rurals d’altres comarques, diàlegs des de la dansa o visites accessibles per a persones cegues. També tallers familiars que posen el focus en el que generalment està prohibit en els museus (‘Al museu, no!’), espais de joc lliure per a bebés o col·laboracions amb institucions com La Filmoteca, La Mutant o Espai La Granja, generant programacions compartides.
Model en perill
Els èxits quantitatius i qualitatius de l’IVAM no venen sols, sinó que es repliquen en altres espais culturals del país, com el del Centre del Carme i que són reflex d’una política cultural amb vocació contemporània.
Un model, precisament, que ara es troba en discussió pel nou conseller de Cultura, l’ultradretà Vicente Barrera.
L’activitat mateixa de l’IVAM es troba en risc de paràlisi des que al juny es descartara prorrogar el contracte al seu gerent, Sergi Pérez. Des de llavors, el càrrec no ha estat adjudicat, després que la secretària autonómica de Cultura i Esports, Paula Añó, deixara desert el concurs per a trobar un substitut.
Açò ha obligat la directora artística de l’espai, Nuria Enguita, a assumir aquestes funcions, posant en risc les tasques de dinamització i programació.
La història, amb matisos, es repeteix al Centre del Carme i el Consorci de Museus (CMVC), on Barrera va destituir el seu director José Luis Pérez Pont, amb la protesta de bona part del sector cultural. Ara, el nou gerent del CMVC és Nicolás Bugeda, nomenat aquesta mateixa setmana després de recuperar-se miraculosament d’una incapacitat permanent.
