Una exposició antològica amb més d’un centenar de peces entre pintures, escultures, dibuixos i gravats i un important fons documental revisen la trajectòria de Juana Francés per a «mostrar una artista amb veu pròpia, més enllà de l’informalisme», en una exposició a l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) d’Alcoi.
L’exposició reuneix més d’un centenar de peces entre pintures, escultures, dibuixos i gravats i un important fons documental de l’Arxiu Juana Francés, procedents dels quatre museus i centres d’art de l’Estat que custodien la seua obra: l’IVAM, el Museu d’Art Contemporani d’Alacant (MACA), el Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia (MNCARS) i l’Institut Aragonès d’Art i Cultura Contemporanis Pablo Serrano (IAACC), a més d’altres col·leccions privades.
La comissària de la mostra, M. Jesús Folch, ha assenyalat que l’exposició «busca esborrar etiquetes, esborrar els grans titulars que han acompanyat a Juana Francés al llarg dels anys com a pintora informalista i gestual, pintora de les sorres de riu o l’única dona del grup El Paso».
«Invisibilitat»
En aquest sentit, ha apuntat que encara que va ser una creadora que va participar de les cites artístiques internacionals «més rellevants» del moment, durant la dictadura va ser «invisibilitzada». «L’exposició dona una nova visió del seu art i de les seues fonts d’inspiració», ha ressaltat.
En total, la mostra reuneix 103 obres, de les quals 39 procedeixen de la col·lecció de l’IVAM; 19 peces del MACA; 17 obres del Museu Reina Sofia, mentre que l’IAACC ha prestat 19 obres i 85 peces de documentació (anotacions de l’artista, anotacions originals, quaderns de viatge o fotografies) de l’Arxiu Juana Francés i Pablo Serrano. Entre les peces, també destaca un conjunt de 22 obres sobre paper relacionades amb l’informalisme, mai reunides fins al moment.
Així mateix, Folch ha puntualitzat que l’exposició «ressalta la influència que el teatre de l’absurd va tenir sobre l’obra de Juana Francés o com va voler posar en relleu la incomunicació de l’home en l’era moderna». També situa l’artista en un context històric, «en l’art de postguerra o en la política cultural que el règim de Franco va desenvolupar per a vendre la modernitat espanyola a l’estranger», ha detallat.
Elements inèdits i fotografies de nau espacial
Al llarg del recorregut, es mostren elements inèdits en la trajectòria de Juana Francés, com ara la seua participació en els poblats de colonització dirigits per l’arquitecte José Luis Fernández de l’Amo que revelen el seu interès per l’arqueologia.
«Un altre punt nou és la relació de les seues últimes sèries, cometes i fons submarins, amb les imatges recepcionades en la terra des de la nau espacial Viking I després de l’arribada a l’òrbita de Mart el 1976», ha agregat Folch. Aquestes fotografies van tenir una «influència impactant» sobre els motius desenvolupats per Francés a partir dels anys 80, «d’aquest univers infinit que s’obria llavors davant la humanitat», ha afegit la comissària.
Per part seua, la directora de l’IVAM, Núria Enguita, ha ressaltat que es tracta d’«una de les exposicions antològiques més importants dedicada a Juana Francés pel volum d’obres reunides, per la revisió de la documentació associada i perquè abasta totes les seues etapes creatives». Així mateix, ha afegit que pretén valorat «una de les artistes espanyoles més importants del segle XX, més enllà de la seua pertinença al grup El Paso», del qual també van formar part artistes com Antonio Saura, Manolo Millars, Rafael Canogar, Luis Feito o Pablo Serrano.
D’altra banda, l’alcalde d’Alcoi, Toni Francés, ha posat l’accent en la importància de la col·laboració amb l’IVAM, «des de l’obertura fa més de quatre anys, s’ha consolidat com un referent de l’art modern». «Hem acollit exposicions del més alt nivell i dels millors artistes, com la que hui inaugurem. Una mostra que prova d’aprofundir en els diferents fragments de la trajectòria artística de l’alteana Juana Francés, una de les artistes espanyoles d’avantguarda més importants del segle XX», ha subratllat.
