L’IVAM Alcoi ha obert al públic aquest divendres «Un contínuum comú indefinidament llis. Projeccions sobre la contemporaneïtat en la col·lecció de l’IVA», una exposició el fil conductor de la qual «gira entorn del concepte de la contemporaneïtat: com ens podem acostar a aquest terme i la seua complexitat, per mitjà de la narrativa que es configura amb la selecció de peces de la col·lecció de l’IVAM, si s’entén aquesta col·lecció com una construcció històrica i social».
Així ha comentat la mostra la directora de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), Nuria Enguita, en l’acte de presentació. Un acte en què també hi han participat el regidor de Cultura de l’Ajuntament d’Alcoi, Raül Llopis; la curadora de l’exposició, Diana Guijarro, i la directora regional del centre d’Alacant de Fundació Banc Sabadell, Ana Ponsoda.
En total, s’hi poden veure 117 obres, procedents majoritàriament de la col·lecció del museu, d’artistes com ara Bruce Nauman, Julio González, Sonia Delaunay, Marcel Duchamp, Grete Stern, Dan Graham, Richard Prince o Sanja Ivekovic, entre altres. «L’exposició ens convida a mirar les peces des d’una perspectiva molt més àmplia i complexa per preguntar-nos qüestions: Quina és la funció del museu en el món contemporani? Quins són els mecanismes pels quals es mou? Quin paper exerceixen els artistes?», ha explicat Enguita. I, sobretot, «la qüestió ja no és definir què és la contemporaneïtat, el que és interessant és descobrir quan ho és».
L’exposició compta amb la col·laboració de la Fundació Banc Sabadell, la representant de la qual, Ana Ponsoda, ha destacat en la presentació el compromís d’aquesta entitat amb l’IVAM, «un lloc de referència que aposta per exposicions de gran nivell i prestigi que fan que esdevinga referent en el panorama cultural, no només d’Alcoi i la Comunitat Valenciana, sinó també fora d’aquesta».
Per la seua part, Raül Llopis, ha destacat la importància de la col·laboració amb l’IVAM, «que s’ha materialitzat en set exposicions al llarg de quatre anys, que han consolidat plenament el projecte d’IVAM Alcoi».
A través de les obres exposades, la mostra serveix per reflexionar sobre la naturalesa de la institució museística («Quan falta alguna cosa, quan alguna cosa no hi és»), el paper de l’artista i la seua identitat («La contradicció com a principi») i, finalment, les anticipacions de certs moviments que canvien les nostres respostes davant de l’art («Un lloc significa definir un camp»).
La curadora, Diana Guijarro, ha subratllat que l’exhibició «s’interessa principalment en dos aspectes: els buits que hi podem trobar, i que ajuden a construir un relat alternatiu, i com desmuntar una narrativa lineal adscrita als discursos expositius, que va unida sempre a un principi i un final».
La primera secció, «Quan falta alguna cosa, quan alguna cosa no hi és», «serveix per acostar la institució museística i traure a la llum altres formes de funcionament del museu», explica Guijarro. Per fer-ho, s’ha generat una instal·lació site-specific en què peces escultòriques com les d’André Derain dialoguen amb obres com ara Cap de Judith, de Markus Lüpertz; Maqueta per a València, de Per Kirkeby, o Pierced Spiral de Robert Smithson.
En l’apartat següent, «La contradicció com a principi», «ens endinsem en el tipus de model d’artista i en els corrents artístics al llarg de la història, sobretot analitzant el concepte d’identitat i de geni a través de peces com The Critic Sees, de Jasper Johns; l’autoretrat de Claude Cahun; la peça Sobre els nous sistemes en l’art, de Kazimir Malévich, o The Designer, de Käte Steinitz», en paraules de Guijarro.
Finalment, en la secció «Un lloc significa definir un camp», «ens acostem als moviments artístics que han plantejat altres posicionaments del públic, a partir de la visió d’unes peces com ara 9 Objekte, de Gerhard Richter, o la portada de la revista Links, de Cas Oorthuys», conclou la curadora.
L’exposició hi romandrà oberta al públic fins al 12 de febrer del 2023.
