Benidorm (la Marina Baixa) pot fer la sensació de ser un municipi que està farcit de gratacels en el qual les arrels estan perdudes. Però, la feina incansable d’entitats com l‘Associació Recreativa la Barqueta, l’Associació de Penyes Verge del Sofratge, la Comissió de Festes Majors Patronals i un munt d’altres entitats locals que vetlen per les tradicions i la cultura continuen recordant els orígens del poble mariner que va ser algun dia.
Emmarcada en aquesta memòria, amb motiu de l’Any Estellés i dins de les activitats anunciades per Escola Valenciana, l’Institut Bernat de Sarrià ha organitzat una ruta literària pels carrers de la ciutat dels gratacels per reviure lletraferits i les seues obres literàries basades en la seua experiència vital a Benidorm.
La iniciativa es va presentar el passat dia 27 d’abril a Altea (la Marina Baixa) en les XI Jornades Literatura, Territori i Educació. També s’exposarà el projecte en una xarrada prèvia a una xarrada d’Escoles en Valencià que se celebra el dia 25 de maig al matí a Benidorm, segons ha informat el centre Bernat de Sarrià en una entrada web.
La inauguració de la ruta va ser el 23 d’abril coincidint amb el Dia del Llibre. En aquesta data es va desenvolupar l’activitat proposada pel departament de valencià del mateix institut i impulsada pel professor Sergi Castillo. L’alumnat va poder reviure figures literàries com Gabriel Miró, Vicent Andrés Estellés, Sylvia Plath, Ted Hughes, Carmelina Sánchez-Cutillas, Gabriel García Márquez, Rafael Chirbes i Joan Fuster.
El mateix Fuster va escriure del poble turístic d’aquell moment algunes reflexions. «Benidorm ha sabut preservar-se en la seua clara autenticitat de poble valencià. Això és important. El turisme sol tindre la pega d’induir a la despersonalització a les poblacions que solen viure d’ell. Per servilisme o per mimetisme, els autòctons tendeixen a desvirtuar-se en si mateixos, com si per això el negoci anara a rendir més. Afortunadament, Benidorm no ha arribat a contaminar-se», deia el lletraferit de Sueca en la Revista Destino el 13 d’agost del 1960.
Fuster va fer una lloança en prosa a l’autenticitat i Estellés ho va fer en vers a la seua llum:
El Benidorm nocturn que ara trepitge.
Carrers perduts, al costat de la mar.
La finestra ventruda que arribava
ran de la sorra. I la còmoda aquella,
amb la fotografia d’un soldat.
Arribava el matí, amb dits de rosa.
Em rentava la cara, i esperava
i després me n’anava pels carrers.
Oh Benidorm, de consagrada llum,
la calç a les parets. Les llums del dia.
La mar sonava, però d’altra manera.
I ja ens volíem, l’un al costat de l’altre.
Assegut al castell. La llarga escala.
Pensàvem pins, i entre els pins ens perdíem.
No queda cap excusa per no reviure la nostra literatura i la literatura universal pels carrers de la capital turística per excel·lència. Un lloc que ha inspirat a poetes, poetesses, escriptores i escriptors, no només del País Valencià, sinó d’arreu del món que van viure la literatura a Benidorm de l’època i ara es pot reviure entre gratacels.
