Malgrat el reconeixement que té el seu cognom i, sobretot, un dels seus invents, almenys entre els habitants de la Plana, no es troben massa dades sobre Vicent Calduch Solsona, fundador d’una coneguda nissaga de farmacèutics que, encara hui, exerceixen a Castelló de la Plana.

Segons explica l’historiador local Salvador Bellés al seu «Hombres y mujeres de Castellón», sols té clar que va nàixer l’any 1861 al número 17 del carrer Alloza, a la casa coneguda com del «sastre Blanco», a Castelló de la Plana.

De la seua infància i adolescència no hi ha gaire dades, però en algun moment donat es trasllada a Vila-real on el 1880 ja hi tindria oberta la farmàcia al carrer Fernando Gasset de la localitat, encara que probablement també va viure un temps a les Useres, ja que el seu fill major naixeria allí.

De fet, de les poques dades que es poden trobar hi ha el casament amb Leocricia Almela, amb qui tindria quatre fills: Vicent (nascut el 1887), Àlvar (el 1889 ja a Vila-real), Josep (el 1900) i Manuel (el 1901). En tot cas, les dades no acaben de quadrar i no queda clar si no va traslladar-se a Vila-real fins a passat el 1887 o és que el trasllat a les Useres –d’on provindria la seua família- va ser temporal.

Publicitat de Suavina, quan el ‘target’ ja no eren els collidors de taronja

Història de la Suavina

En aquella època, i segons explica la mateixa història oficial de la família, Vila-real era una ciutat encara llauradora i els collidors de taronja patien per haver de treballar exposats al fred i a les inclemències del temps. Eren molt habituals els llavis tallats, les esquerdes del nas i les mans desfetes, ferides molt doloroses que es notaven en accions tan quotidianes com menjar, besar o riure.

Calduch, amb soles 19 anys, creava la seua primera fórmula magistral i la que més ha perdurat i més èxit ha tingut: una fórmula regeneradora de les pells més sensibles amb un agradable aroma cítric i mentolat que ràpidament agafaria fama, amb el nom de «l’ungüent de Vila-real».

La fórmula, que els seus hereus encara comercialitzen amb la mateixa composició, és a base d’una mescla de molts olis essencials de plantes que a més són d’ací de la zona. Una recepta que se segueix guardant amb el mateix secret que el de la Coca-cola.

Però, en realitat, qui aconseguiria convertir aquell ungüent misteriós en un èxit comercial no seria el nostre protagonista –qui moriria el 30 de juny del 1922, sense deixar més dades sobre la seua vida- sinó el seu fill, el també Vicent Calduch, però Almela de segon cognom. També farmacèutic de professió, com tots els quatre germans, traslladaria la farmàcia a Castelló de la Plana i a partir dels anys vint aportaria una novetat al remei del seu pare: un nom comercial –la Suavina- i un envàs còmode i pràctic, una xicoteta caixa que es podia portar a qualsevol lloc i que llavors era de fusta.

La Suavina és encara un producte molt popular, no soles al País Valencià, sinó que la farmàcia Carduch en produeix 400.000 unitats anuals que distribueix per tot el món, sobretot per a amants dels productes artesanals i vintage.

La farmàcia Calduch, quan ja estava a Castelló de la Plana

Quatre germans amb història

La família Calduch desenvoluparia, a més de l’amor per la farmacologia, ja que tots quatre van estudiar aquesta carrera a Barcelona, unes sòlides conviccions republicanes. Vicent Calduch Almela seria regidor de Castelló de la Plana pel Partit Radical Republicà i després del Partit Republicà Autònom de la Província de Castelló, així com president del Col·legi de Farmacèutics de Castelló.

El seu germà Josep seria un dels fundadors i primer president del Club Deportiu Vila-real, actual Vila-real Club de Futbol.

Per la seua banda, Àlvar es quedaria a Barcelona, on arribaria a ser director tècnic dels Laboratoris Merck, i Manuel, que obriria una farmàcia a Almàssora, seria conegut sobretot per la seua tasca com a botànic i la seua militància com a republicà que li comportaria patir la repressió franquista.

Més notícies
Notícia: Feminista des de la base
Comparteix
Amparo Arce va lluitar tota la vida per millorar el seu barri, però també per portar el feminisme a qui més ho necessitava
Notícia: Un «beef» feminista del segle XIX
Comparteix
Maria Carbonell és coneguda sobretot per la seua tasca pedagògica, però també va trobar temps per a les batalles de novel·les fulletinesques
Notícia: El símbol de la venjança feixista a Benicarló
Comparteix
A Vicenta-Rosa Ferreres, l'única dona afusellada pel franquisme al Baix Maestrat, van fer-li pagar pel seu marit i fills
Notícia: El «savi espanyol» que va tindre problemes amb les autoritats… com tots?
Comparteix
Jordi Joan va ser científic, enginyer, matemàtic, astrònom, cartògraf, marí, diplomàtic, espia i sospitós per la inquisició

Comparteix

Icona de pantalla completa