El Grup Municipal Socialista ha registrat a l’Ajuntament de Benidorm (la Marina Baixa) una iniciativa per a encarregar un estudi tècnic que permeta protocol·litzar l’ús de l’himne de la ciutat i, alhora, elaborar-ne una versió en valencià. El portaveu adjunt del PSOE, Sergi Castillo, defensa que la mesura “actualitza un símbol compartit i l’alinea amb la realitat sociolingüística del municipi”, i proposa també preparar una unitat didàctica perquè es treballe als centres educatius dins de l’àrea de coneixement del medi.
Castillo explica que l’encàrrec hauria d’abordar “un estudi sobre la partitura, les adaptacions pertinents i una guia d’ús per als actes oficials”, amb l’objectiu d’oferir una versió “més moderna i en valencià”, sense substituir l’obra original. El regidor recorda, com a precedent, el procés seguit per l’himne valencià: “Va nàixer per a l’Exposició Regional del 1909 amb lletra només en castellà i, amb el temps, es va fixar la versió en valencià”. Segons subratlla, “va ser un benidormer de pro, Maximilià Thous Orts, l’artífex d’aquell text, hui símbol oficial del País Valencià”.
El projecte incorpora suggeriments d’experts locals consultats pel grup socialista. Entre altres, apunten la conveniència de disposar d’una partitura de duració més reduïda per a protocol, alternable amb la versió completa segons el context, “tal com ocorre amb l’himne d’Espanya”. A més, Castillo proposa que “en els actes institucionals la interpretació musical es complete amb veus solistes o corals, donant protagonisme al cant”.
L’himne de Benidorm és oficial des de 1995, però la seua història s’enfila molts anys enrere. La peça guanyà el 1944 la modalitat d’himne dels Jocs Florals de la ciutat; la música és de Joaquín Belda Pastor (Bocairent, 1898 – València, 1959) i la lletra d’Adrián Ramírez Hernández (Alcàsser, 1908 – Museros, 1968). L’estrena tingué lloc el 20 d’agost del 1944 al Teatre Ronda, interpretada pel baríton Emili Sagi Barba, amb l’acompanyament del cor parroquial de Sant Jaume i Santa Anna. “Aquest himne és extraordinari i té una enorme història”, reivindica el portaveu adjunt.
La proposta socialista vol reforçar la dimensió pedagògica del símbol. “És un símbol d’unió de tot el poble, però també una manera d’aprendre a apreciar la nostra terra i els valors que ens han transmés els nostres majors”, afirma Castillo. Per això, el grup planteja una unitat didàctica específica perquè l’alumnat conega l’origen de l’obra, el seu context i puga aprendre a cantar-la: “Hem d’aprofitar-ho com un recurs didàctic de gran vàlua”.
Si el ple municipal dona llum verda al projecte, l’Ajuntament podria disposar d’una versió protocol·lària per a obertures, lliuraments i commemoracions, i d’un itinerari educatiu estable que en garantisca la transmissió. “No es tracta de substituir res, sinó d’ordenar, preservar i fer més accessible allò que ja és patrimoni de Benidorm”, conclou Castillo.
