El col·laborador de Diari La Veu Diego Sánchez va explicar en un article publicat el 2023 la següent experiència positiva:
«La relació lingüística que jo tenia amb les meues amigues a l’institut era completament en castellà fins que a l’estiu de primer de Batxillerat vaig conéixer un grupet de gent valencianoparlant i vaig començar a parlar valencià amb elles. A això podem sumar que en segon de batxillerat vaig tindre una professora de valencià increïble i, quan vaig entrar a la carrera, vaig agafar totes les assignatures que vaig poder en valencià. Vaig fer del valencià la meua llengua i, avui dia, soc professor de valencià a una acadèmia, corrector de llibres en valencià i professor en pràctiques de valencià a diferents instituts.
Ací naix el terme neoparlant, és a dir, una persona que no té com a llengua materna el català, però que, amb el pas del temps, fa la llengua seua i l’adquireix com a pròpia. L’altre dia, en l’article “Parlar i callar” comentava que la llengua va perdent-se amb el pas de les generacions, però també és cert que els casos de neoparlants van augmentant i això significa que hi ha gent amb consciència de llengua i cultura valenciana i que les fa pròpies per lluitar contra la desaparició de les llengües. És una lluita a favor del valencià.»
Neoparlants
Una manera interessant de fer propi el valencià que ha portat Diego Sánchez a ser professor i corrector del valencià i militant per la seua normalització. Els mitjancers, un grup d’iguals valencianoparlants en què es va integrar i iniciar i una increïble –en paraules seues– professora de valencià que va consolidar eixa entrada i el va propulsar al món en valencià.
La finalitat d’aquesta secció és la de crear un espai de comunicació entre valencianoparlants en què es puguen compartir experiències positives en l’ús del valencià. Les vostres comunicacions les podeu trametre a la següent adreça: parlemvalencia@gruplaveu.info. A fi de facilitar la redacció de l’experiència positiva en l’ús del valencià, vos proposem aquest esquema: 1. Descripció de la situació, 2. Desenrotllament de la interacció i 3. Aprenentatges fets.
També poden compartir amb les seues experiències positives de caràcter col·lectiu ajuntaments, associacions, entitats, escoles, etc. enviant-les a la mateixa adreça de correu.
Situació del valencià
Els valencianoparlants, segons un text del sociòleg, Lluís Aracil, Minorització i extinció. Etapes i mecanismes de la substitució lingüística, ja es troben en una situació minoritària, l’última etapa del seu procés d’extinció com a gent. Algunes de les seues característiques:
- Mentre que les normes d’ús del valencià són recessives, les del castellà són expansives. En principi, es parla en castellà, llevat que totes les circumstàncies siguen desfavorables i, en principi, no es parla en valencià, llevat que totes les circumstàncies siguen favorables.
- Hi ha dos processos encavalllats, el d’unilingüització unilateral i el de bilingüització unilateral dels valencianoparlants. És a dir, hi ha un procés d’emigració de la comunitat lingüística valenciana a la castellana, que implica que, mentre a la comunitat lingüística hi ha una pèrdua demogràfica, a la castellana hi ha un augment a costa seua.
- Fa un segle, les dos llengües eren necessàries i insuficients, l’una era per a saber de lletra i l’altra per a viure normalment, però ara el castellà ha esdevingut necessari i suficient i el valencià innecessari i insuficient per a viure.
- Hi ha dos discursos, el dominant, el discurs de la necessitat, que afavoreix el castellà, i el dominat, el discurs de la bona voluntat, que perjudica el valencià.
- Etc.
Conclusió provisional: Els valencianoparlants, sense viure amb dignitat en la seua llengua, no poden tenir un lloc al món.
