L’exili republicà, contat a través del còmic

La Biblioteca Central de la Universitat Politècnica de València (UPV) presenta l’exposició «L’exili del 39 en el còmic. Vinyetes a la frontera», un «exercici de postmemòria» per a contar l’exili dels milers de republicans espanyols després de la Guerra Civil i començar la dictadura franquista a través de nombroses vinyetes que conformen un «mosaic de veus, discursos i relats».

La mostra, que es va inaugurar divendres, ofereix perspectives diverses d’una mateixa història traumàtica, silenciada durant dècades, la de la marxa forçosa del seu país de milers de persones, i exposa obres gràfiques de creadors com Paco Roca, Manel Granell, Jordi Peidro o Ana Penyas.

Les vinyetes conviuen amb objectes i dibuixos originals, alguns inèdits, i es converteixen en eines per a la transmissió de les històries «de desarrelament». En aquesta línia, l’exposició recull pàgines editades -amb diferents estils i estètiques- de més de 70 còmics en àlbum o en revistes publicades des dels anys 70 del segle XX, escrites en català, castellà, basc i francés.

L’exposició s’organitza en quatre àmbits. El primer d’ells, recorre «La Retirada» de les tropes antifeixistes cap a França, amb un pes narratiu diferent en els diferents títols de la Guerra Civil i la derrota republicana en aquesta, així com de l’èxode de milers de persones (civils i militars), amb dibuixos que exposen el pas per les muntanyes nevades i la dificultat dels republicans d’avançar mentre eren bombardejats.

En el segon apartat, «Camps francesos», els còmics parlen a través d’elements com l’arena de les platges on van ser confinats els espanyols, la mar, el fred hivernal, les barraques, la manca d’higiene, les malalties que els consumien, l’alimentació escassa, però també els cercles de solidaritat entre supervivents. Se sumen també les històries dels deportats a camps de concentració nazis.

L«Exili d’ultramar» reflecteix la fugida de republicans en vaixells cap a les costes d’Àfrica, Amèrica o Europa. I, finalment, «La Resistència» recupera còmics que narren com un gran nombre d’exiliats que van travessar la frontera es van incorporar posteriorment a la lluita contra el nazisme dins de les tropes aliades o de la Resistència francesa, al mateix temps que alguns d’ells van formar part de la guerrilla antifranquista durant les dècades dels 40 i 50 i fins i tot els 60.

El passat que descriu la mostra pretén connectar alhora amb la realitat dels milers de persones que hui dia continuen fugint dels seus països per a escapar de conflictes i represàlies. Per a això, a l’entrada es reprodueix un vídeo, amb imatges de persones migrants que arriben a les costes europees, que ha sigut cedit per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i va ser creat per a l’exposició «Escriptors valencians de l’exili».

«Silenci, però també memòria»

Abans de la inauguració, un dels comissaris de l’exposició, Josep-Vicent Garcia Raffi, ha ressaltat, en declaracions als mitjans de comunicació, que aquest treball vol «mostrar un tema tan important des del punt de vista històric contemporani com el final de la Guerra Civil, l’exili republicà en diversos països del món, l’estat dels camps de concentració i d’extermini nazi i la resistència contra el franquisme». I també «mostrar-ho amb el còmic, que és una narrativa dibuixada que sap explicar molt bé tot aquest període històric», ha assenyalat.

Els còmics «parlen del silenci, però també de la memòria que han tingut les famílies» que «ha pesat durant molt de temps». «El còmic va tardar temps també a assumir-lo -l’exili- com un tema a explicar, però una vegada va ser conscient que era una manera d’explicar la nostra història, va prendre una força important», ha destacat.

Així mateix, ha enaltit el còmic com a «material» per a la «formació literària dels joves». «És molt potent i de fàcil accés, sobretot per als adolescents, que són els més reticents a la qüestió de la lectura», ha assegurat, i ha agregat que aquests còmics tenen «una gran força didàctica i divulgadora».

«Connexió amb el present»

Per part seua, l’altre comissari de la mostra, Francisco Collado Cerveró, ha subratllat que el còmic «explica la retirada, els camps de concentració o el segon exili d’ultramar a països com Mèxic o Xile, i ho fa intentant donar una semblança d’una documentació real de persones reals que van patir tot aquest cicle».

«Hi ha una certa connexió amb el present que fan alguns dels autors en les seues obres. En molts casos parteixen d’entrevistes a persones reals, per als quals l’exili va ser el final de la seua vida, estem parlant de 85 anys abans», ha sostingut, al mateix temps que ha afegit que «les vinyetes també reflecteixen com les famílies d’aquestes persones s’han arreglat en aquests països d’acolliment i com es compta des del present».

Finalment, ha apuntat que la selecció d’autors és «molt àmplia». Entre ells, «la majoria són de l’estat espanyol, però també hi ha molts representants francesos, fins i tot molts francesos que tenen una història d’exili i són fills o nets d’exiliats espanyols que es van retirar el 1939», ha recalcat.

«L’exili del 39 en el còmic. Vinyetes a la frontera» es va inaugurar al Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera (Mume) i té voluntat itinerant. Els seus continguts artístics i la seua configuració són el resultat de les investigacions dels dos comissaris de la mostra, reflectida en l’article del qual són coautors: «El còmic i l’exili del 1939: dones de la retirada fins a la diàspora i la resistència armada».