L’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia de la Diputació de València, acull fins al 13 de novembre l’exposició «Espill de festa. El Corpus», que acosta als visitants la tradicional celebració i la significació social i col·lectiva que ha tingut al llarg de sis segles d’existència a la ciutat de València. La mostra fa un recorregut pels «elements de la festa» i analitza la transformació i «laïcització progressiva», alhora que posa l’accent en la «irradiació» que va tindre la festivitat al País Valencià, «mirall a imitar» a escala local.
En l’acte de presentació, que ha tingut lloc aquest dijous al Centre Cultural la Beneficència, hi han intervingut el diputat de Cultura, Xavier Rius, el director de L’ETNO, Francesc Tamarit, i la conservadora del museu, Pilar Payà, que ha estat curadora de la mostra junt amb l’investigador d’indumentària Xavier Rausell.
L’exposició acosta el visitant a una celebració col·lectiva coneguda com a Festa Grossa, «carregada de rituals simbòlics que es reprodueixen any rere any». Així, el centre mostra part de la seua col·lecció d’indumentària procedent de Casa Insa, entitat que durant més d’un segle va proporcionar vestits i accessoris per a la festa del Corpus.
Al llarg de la història, la processó del Corpus va ser «una de les més destacades expressions de la religiositat popular», gràcies a les novetats i invencions que «reflectien el luxe i la modernitat del moment», han apuntat els organitzadors. La participació i socialització dels ciutadans mitjançant elements lúdics, religiosos, socials i culturals de la desfilada afirmava «els valors confessionals i polítics de l’elit de la ciutat, alhora que els conjugava en una imatge que mostrava la societat terrenal i la celestial».
Les dues jerarquies es legitimaven «irradiant la imatge d’una societat perfecta». Durant més de sis segles, la processó del Corpus ha viscut «tota classe de vicissituds fins als nostres dies». A hores d’ara, continua amb «la recuperació i revaloració del seguici popular» amb bèsties, personatges bíblics, balls, músiques i danses rituals, que mostren els reflexos de l’Antiga i tradicional festa.
Escenes «senzilles» i materials
El disseny de la mostra, que consta de cinc apartats, correspon al museògraf Aureli Domènech, que, d’una banda, ha apostat per la creació d’escenes «senzilles, sense ornaments», ja que deixen «tot el protagonisme» als fons, entenent que els mateixos objectes exposats tenen «la suficient força ornamental i estètica per a presentar-se de manera única i individual», i, d’altra banda, ha apostat per materials i estructures provinents d’altres exposicions, pensant en l’ús posterior dels de nova creació. També s’ha considerat el reciclatge de materials plàstics per a convertir-los en bosses.
En un espai introductori, es projecta un documental sobre el Corpus i l’expansió cap a altres festes del territori valencià. Entre les més de 150 peces, hi destaquen la maça cerimonial del Servei de Protocol de l’Ajuntament de València, banderes dels gremis de sabaters i sastres, el vestit de Moma del segle XIX, l’àguila de Morella, dues Custòdies del segle XVIII i del segle XX i un llibre de registre de lliurament de vestits per al Corpus de Casa Insa.
A manera de conclusió, l’exposició convida al públic a pensar en el paper de la festa, i més concretament la Festa del Corpus, dins del món actual, on aquestes manifestacions giren sovint entre les dimensions simbòliques i identitàries, en una «tensió constant per mantenir la pròpia identitat, adaptar-se a les actuals sensibilitats socials o convertir-se en un esdeveniment massificat o un producte de consum».
Els fons exposats provenen de la Col·lecció Insa de L’ETNO i de diverses institucions públiques i privades, com el Museu Històric Municipal de l’Ajuntament de València, l’Ajuntament de Morella, l’Ajuntament d’Ontinyent, la Real Basílica de La nostra Senyora dels Desemparats, la Parròquia de l’Asunción de la Mare de Déu de Carcaixent, la Diputació València, la parròquia dels Sants Joans de València i la Confraria de Sant Vicent Ferrer de la Canyada.
L’exposició ha comptat amb un destacable nombre de col·laboradors, com l’especialista en cultura popular Fermín Pardo, el director del Museu del Corpus-Casa de les Roques, Gil Manuel Hernández, la historiadora de l’art Oreto Trescolí, el delegat diocesà de BBCC i Patrimoni Artístic, Jaime Sancho, així com especialistes provinents de la Universitat de València com Rafael Narbona, Antonio Ariño i Amadeo Serra, i de la Facultat de Belles Arts en el cas de Vicent Guerola.
