SANT SEBASTIÀ. La directora, actriu i guionista Leticia Dolera (Barcelona, 1981) ha presentat aquest diumenge al Festival de Cinema de Sant Sebastià el seu nou projecte, Vida perfecta, una sèrie de huit capítols de 25 minuts per a Movistar+ que se centra en la vida de tres dones que es troben en una crisi vital. El projecte ja va obtindre el premi a millor sèrie del Festival Canneseries i el premi especial d’interpretació per a les seues protagonistes, la mateixa Dolera, Aixa Villagrán i Celia Freijeiro.
En una entrevista a l’ACN, Dolera ha explicat que Vida perfecta posa sobre la taula preguntes “aparentment senzilles” sense donar cap resposta concreta. “No sé quina és la vida perfecta, però tots ens marquem expectatives i hem de trobar l’equilibri entre allò que aconseguim i les expectatives que teníem per evitar caure en la frustració”, precisa.
María (Leticia Dolera), Esther (Aixa Villagrán) i Cristina (Celia Freijeiro) són tres dones adultes que s’adonen que els seus plans de vida no els han donat la felicitat que esperaven. Juntes buscaran alternatives que les allunyaran dels cànons socials i del que la societat n’espera. A més de Dolera, dirigeixen també alguns capítols Elena Martín i Ginesta Guindal amb Manuel Burque com a coguionista.
Per Dolera, la sèrie –gravada càmera en mà– planteja dubtes i contradiccions que tenen a veure amb el fet d'”estar viu”, abordant temàtiques com la família, el sexe o la feina. Malgrat que no es planteja com un projecte “feminista”, la directora reconeix a l’ACN que Vida perfecta posa la dona en el centre del relat, amb una “perspectiva de gènere”. “No es parla de feminisme, de fet, les seues protagonistes no tenen un punt de vista feminista, sinó que és un debat sobre la vida”, ha assegurat.
Mares cansades de ser superwomans enfront de dones lliures
La directora i també protagonista de Vida perfecta intenta sotmetre a debat preguntes que, sovint, són “tabú”, com el de les mares de família que compleixen amb tots els estàndards socials però que estan “fartes de ser mares”, com la Cristina. “Ho té tot, ha complit en tot el que s’ha de fer per ser una dona d’èxit, però un dia es lleva preguntant-se per què no és feliç”, afegeix Celia Freijeiro, que encarna aquest paper.
La protagonista emprén, llavors, un viatge per a retrobar-se a ella mateixa a través de la sexualitat. “És molt valent intentar buscar una resposta, correcta o incorrecta”, aprecia Frejeiro. A través d’ella, la sèrie s’endinsa en temes com la construcció actual de les parelles, la maternitat o la sexualitat femenina.
Esther, en canvi, té una vida oposada. És una artista que s’acosta a la quarantena, no té fills ni parella ni feina estable, és homosexual però viu amb total llibertat. Aixa Villagrán, que encarna la tercera protagonista de la sèrie, explica que el seu paper obliga l’espectador a preguntar-se què és l’èxit i com se senten les dones quan arriben a una edat “crucial”, la quarantena, sense haver assolit la suposada “vida ideal”. Quan Esther intenta complir amb els cànons socials, entra en crisi.
Polèmica amb Aina Clotet
La presentació de la sèrie arriba precedida de la polèmica amb Aina Clotet, que no va poder encarnar un dels papers protagonistes perquè es va quedar embarassada. La situació va propiciar un intercanvi de cartes públiques entre Dolera i Clotet amb acusacions mútues.
Passats uns mesos, la directora lamenta els fets però nega que siga un cas de discriminació. Amb tot, demana obrir un debat a “llarg termini” sobre si cal impulsar un subsidi especial per professionals que, com els actors o els esportistes, treballen amb el seu cos, i es queda amb la part positiva de la polèmica: “La situació va unir molt l’equip de la sèrie”.
