Marc Martorell / València.
Aquest cap de setmana s’estrena a la Sala Sporting de Russafa l’espectacle de dansa, poesia i música Llibre de l’ànima i de les coses salvatges. La proposta es basa en el llibre homònim d’Encar Reig que ha vist la llum a penes fa dos mesos de la mà d’El petit editor.
En paraules de la poetessa de Cocentaina, Llibre de l’ànima i de les coses salvatges “és un viatge de l’ànima des de la llum a la foscor en el qual l’ànima s’impregna de tots els elements sense desprendre’s de la llum : aire, aigua, foc, terra, música. Tornar a la foscor significa tornar a casa: a la mare terra. L’ànima sent la crida, a través de sorolls i músiques, de la veu de les potències mítiques: allò tel·lúric, allò titànic, de totes aquelles forces obscures i primordials que han sigut silenciades i exiliades a l’abisme. És un viatge de tornada a aquelles potències, un donar veu a allò silenciat. Els antics grecs entenien per mousiké (l’art de les muses) al conjunt de música, dansa i poesia, arts que ells concebie inseparables. Els orígens del teatre es remunten als rituals religiosos de les comunitats més primitives i consistien en cançons i danses interpretades por sacerdots i adoradors, en honor a una divinitat. La tragèdia grega originalment girava al voltant del salvatge i festiu déu Dionisos i en ella es reflectien els conflictes entre allò humà i allò diví”.
Amb aquest espectacle de creació conjunta, Éncar Reig vol acostar-se a aquesta concepció de mousiké integrant els poemes del recull amb les coreografies de Lorenza Di Calogero i la música de Pau Vila, així com també apropar-se als orígens del teatre com a ritual, com a celebració de la vida, d’allò recòndit i oblidat, el fet de tornar a l’arrel i fusionar el món insectívor amb el món diví.
L’espectacle està inspirat en mites antics com Prometeu, que pel seu amor desmesurat als humans va cometre el sacrilegi de furtar el foc als déus per donar-lo als humans o Psique, personificació de l’ànima que moguda per la curiositat va cometre el sacrilegi de mirar la cara d’Eros, personificació de l’amor i va ser castigada per Afrodita a baixar als inferns a per una mica de bellesa de Perséfone, la senyora dels Inferns. Una combinació de música, dansa i paraules per a donar veu a totes aquestes coses que mai acaben. Aquesta inusual, original i arriscada proposta es podrà veure a partir de les nou de la nit, tant dissabte com diumenge al cap i casal.
