El veïnat d’Alfarb (Ribera Alta) serà cridat en breu a les urnes. Ara, no hauran de decidir si volen municipalitzar un servei públic o limitar l’especulació al terme, sinó si volen que el topònim siga «Alfarb» –tal com es coneix tradicionalment i com s’ha de fer correctament segons l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)- o «Alfarp», amb p al final, que és com es va batejar el municipi durant el franquisme i que no s’havia canviat fins al 2023, quan l’equip del moment va resoldre els tràmits administratius per resoldre l’errada.
El motiu del nom Alfarp no està gens clar. Si bé és cert que pronunciat és impossible de distingir si toca una «b» o una «p», tothom accepta que el gentilici és alfarbí i alfarbina. Tampoc és exactament una castellanització, ja que en algunes èpoques, les autoritats espanyoles el van batejar com a Alfarbe.
Amb tot, la qüestió del nom sí que va ser motiu de controvèrsia local durant els anys 70 i 80 del segle passat, en ple conflicte dels símbols de l’anomenada «Batalla de València». Ara, però, ja fa anys que la qüestió ha perdut importància i, de fet, la majoria d’entitats del poble ho han normalitzat i llueixen «Alfarb» en les respectives denominacions.
Però l’ajuntament d’Alfarb, un feu del PP –el partit hi va governar, sovint amb abundants majories absolutes, del 1979 al 2015 amb un únic parèntesi de quatre anys- mai va iniciar els tràmits per normalitzar el nom. El 2022 encara figurava com un dels últims vint municipis valencians sense normalitzar, segons una llista publicada de forma regular per l’AVL.
El 2015 va produir-se un canvi substancial. Compromís va guanyar les eleccions i va assolir l’alcaldia per primera volta. És en aquest context que l’ajuntament «va rebre la carta que de forma periòdica l’AVL ens enviava als municipis que quedàvem sense normalitzar i llavors vam decidir iniciar els tràmits», explica el portaveu de Compromís a Alfarb, Vicent Alfonso. La qüestió tenia un punt farragós, ja que havia de ser aprovada tant per la Generalitat com pel Consell de Ministres espanyol, però no era complicada, més enllà de sol·licitar un informe on es demostrara que no hi ha cap altre municipi del mateix nom i l’informe preceptiu i vinculant de l’AVL sobre la idoneïtat lingüística i històrica.
Consulta a traïció
El resultat de les eleccions del 28 de maig passat va ser diabòlic a Alfarb. El PP va recuperar la primera posició en vots però va empatar amb regidors amb Compromís, i va quedar el PSOE com a àrbitre. El seu candidat, Raul Mínguez va jugar fort la seua carta i va mostrar-se disposat a permetre la victòria de la dreta si no li permetien ser alcalde durant 15 mesos. «No ens semblava just, però al final acceptàrem perquè vam considerar que el poble no ho mereixia», recorda Alfonso.
És en aquesta condició que Mínguez va sol·licitar al Consell de Ministres espanyol autorització per realitzar la consulta, sense passar pel ple ni per la junta de govern. «Ens en vam assabentar quan en un Ple el PP va presentar una moció per demanar una consulta sobre el tema i ell va eixir dient que ja estava tramitada», explica Alfonso, qui ho considera «una greu vulneració del pacte de govern, ja que ens havíem compromès a consultar-nos els temes importants». Des de l’entorn socialista s’argumenta que Mínguez «s’ha limitat a exercir les potestats que té qualsevol alcalde».
La consulta encara no té data, però fonts jurídiques ja avisen que no tindrà cap rellevància. Al marge que, per imperatiu legal, cap consulta és vinculant a l’estat espanyol, en el cas dels canvis de toponímia, és preceptiu i vinculant l’informe de l’AVL. És complicat, doncs, que l’Acadèmia redacte un informe on contradiga el que la mateixa Acadèmia –amb els mateixos acadèmics- van afirmar l’any passat.
