L’últim número de La Veu dels Llibres ofereix una entrevista de Salvador Vendrell a Ferran Torrent. L’escriptor de Sedaví (l’Horta Sud), que acaba de publicar Memòries de mi mateix, assegura que «ha viscut moltes vides», fins i tot «massa». Però està «content d’haver viscut tant». Ara, continua, «lògicament, soc una persona molt tranquil·la i ja no entenc com hi ha gent de la meua edat que encara té ganes d’anar de gresca. De vegades, pense que és perquè no hi han anat quan tocava».
D’altra banda, Jordi Sebastià s’endinsa en Les cendres del fènix, de Josep-Enric Rubio Albarracín, una obra que respon amb èxit a totes les exigències del gènere assagístic. Aquest professor de literatura medieval a la Universitat de València ha aconseguit amb aquesta primera obra literària –més enllà d’uns poemes juvenils que es nega a recuperar– un llibre redó que atrapa el lector des del principi i el condueix per viaranys diversos –prosa de ficció, memòries– per provocar constantment la pregunta, l’interrogant, davant d’una realitat complexa i evocadora.
En aquest número, Vicent Garcia Devis recomana Violència masclista: una guia per a intervindre-hi, d’Encarna Canet, una guia per a conéixer amb profunditat quines són les situacions de perill en cas d’agressions de gènere i saber com s’ha d’intervenir davant del perill de la violència, de com escapar de la gàbia de la intimidació masclista al si de la parella.
A més, aquest dissabte, Andreu Blai ressenya Als estatges de la mort, de Nelly Sachs, concebut des del 1943 i publicat en 1947, destaca sobretot per l’apel·lació directa als perpetradors de l’Holocaust, als qui hi van participar directament així com als qui se’n van mantenir al marge.
Per part seua, Santi Borrell parla de Les afinitats electives, de Goethe, publicada el 1809. La història comença amb el senyor, amb l’amo de la finca, fent veure que treballa amb uns empelts al viver. En el moment que desa els estris, arriba el jardiner, el treballador real. L’escena i tots els altres capítols que vindran a continuació estan escrits amb una prosa elegant, plàcida, magistralment estructurada, com una gran obra de teatre, amb uns diàlegs extensos, propis de la influència escènica, que serveixen per fer grans descripcions de paisatges, de la natura que els envolta.
Finalment, aquesta setmana també podem saber quins són els títols més venuts a La Llibreria Catalana de Perpinyà, a la Catalunya del Nord.
