Les relíquies amb les restes mortals de sant Francesc de Borja tornaran a Gandia (Safor) i a València entre setembre i novembre. Les restes eixiran des de Madrid, des de la parròquia que té el seu nom i que està ubicada al barri de Salamanca de la capital espanyola, on es troben dipositades en un cofre de plata. Arribaran a València el dijous dia 5 de setembre i el divendres dia 20 seran traslladades a la Col·legiata de Gandia, segons ha anunciat l’arquebisbat.
Durant aproximadament quinze dies aquestes restes podran ser visitades pels fidels i els veïns, que tindran davant el sant patró de la capital de la Safor, també durant la celebració del Novenari i la Festa al Sant Duc. Enguany, la festa en honor a sant Francesc de Borja tindrà lloc el dilluns 30 de setembre a Gandia, per la qual cosa les relíquies es traslladaran cap a València l’1 d’octubre, i estaran exposades fins el 4 de novembre.
L’abat de Gandia, Ángel Saneugenio, i el rector de sant Francesc de Borja de València –on es dipositaran les restes–, Pedro Miret, han aprovat que per a la preparació de l’any jubilar de 2025 es done una empenta a la festa amb la presència de les restes mortals del sant patró de la ciutat ducal.
Serà la segona vegada que les restes tornen a l’Arxidiòcesi de València en 450 anys. La primera va ser al març del 1973, quan van arribar a la parròquia del barri de Russafa, al cap i casal, per ser traslladades a l’abril a la plaça El·líptica de Gandia.
Qui va ser Francesc de Borja
Francesc de Borja i d’Aragó, besnet de Ferran el Catòlic, va nàixer a Gandia el 1510 sent fill de Joan II Borja, qui al seu torn era producte d’una relació extramatrimonial del cardenal Roderic de Borja, futur papa Alexandre VI, i la dama italiana Vannozza Cattanei. Membre de la cort de l’emperador Carles V, va ser anomenat per aquest rei Marqués de Llombai i duc de Gandia. Destacat referent dels jesuïtes i autor d’un gran volum d’obres religioses, va treballar com a diplomàtic per ordre del papa i va ser també un important autor musical. Va morir a Roma el 1572 i va ser canonitzat un segle després per Climent X.
