Les naus de Guatla, situades al districte de la Saïdia de València, han estat incloses aquest dilluns en la llista roja sobre patrimoni en perill de l’associació Hispània Nostra, dedicada a la defensa, promoció i valoració del patrimoni cultural i natural. L’entitat assenyala que aquesta antiga fàbrica tèxtil, en mans privades, està «abandonada des de fa una dècada».
El 2022 l’Associació de Veïns Sant Antoni va començar les mobilitzacions contra el macrohotel projectat per una firma privada en aquestes naus ubicades a l’interior de distints edificis del barri. A principis del 2023 l’entitat veïnal va presentar més de mil signatures a l’Ajuntament de la ciutat amb l’objectiu de protegir aquestes construccions, que «compten amb valor patrimonial, social i històric segons els informes oficials de diversos experts», va indicar. Els veïns consideren que aquests immobles constitueixen «l’espai idoni per a dotar el barri de serveis municipals essencials dels quals actualment manca».
L’última acció, una manifestació contra la turistificació del barri, es va dur a terme el 2 de març passat. La convocatòria va estar motivada per la concessió d’aquesta nova llicència hotelera a la Saïdia que permetrà obrir un altre establiment hoteler amb capacitat per a mig miler de persones que se sumaria a l’altre macrohotel, de 575 habitacions, paralitzat ara per la pressió veïnal. A aquests projectes, cal sumar-hi els apartaments turístics, molts d’ells il·legals, que proliferen per tot el districte i dificulten l’accés a l’habitatge, a més d’amenaçar el teixit social.
Fàbrica de teixits de jute
Aquest conjunt -antiga fàbrica de filats, trenats i teixits de jute, sobretot per a la producció de sacs, de Pilar Casanova- té presència en la documentació del 1929 al 1940, la qual cosa junt amb la llegenda que s’hi troba en l’entrada del recinte: «1936», permet la datació del bé. L’accés es fa per un carrer estret, dit Guatla, que segueix el curs de la séquia de Rascanya, proveïdora del flux d’aigua necessari.
En el moment de la construcció, la situació marginal respecte de la ciutat, al raval de Sagunt, encara que a una distància reduïda per afavorir l’existència de mà d’obra i el seu accés rodat viable, és característica de moltes factories tèxtils d’una etapa industrial primerenca en tota la perifèria urbana o metropolitana. El bé està compost essencialment per dues naus separades per un carrer intern i altres edificacions auxiliars menors.
El projecte del 1935 és de l’arquitecte valencià Antonio Gómez Davó i els projectes de la construcció de nous pavellons i de l’ampliació de naus dels anys 1941 i 1955 estan signats per l’arquitecte José Luís Testor Gómez.
La portada principal, que dona accés a un pati al descobert i als volums que componen el conjunt, presenta un estil art déco combinat amb tints de la sobrietat racionalista. El coronament, de caràcter mixtilini, alberga el rètol de l’antiga fàbrica, en què es pot llegir «Fàbrica de Filats, Trenats i Teixits de Jute. Any 1936». Probablement, en origen, les lletres en relleu serien de ceràmica blau cobalt com altres detalls del conjunt.
Enderrocament paralitzat
Hispània Nostra recorda que el desembre del 2022, els actuals propietaris van iniciar l’enderrocament de les naus i que aquest va ser paralitzat, després de la intervenció de la policia local i de l’Ajuntament de València, ja que ho va fer «sense el preceptiu permís» i «només amb una declaració responsable».
L’associació destaca que, tot i això, «van assolar alguns dels edificis de rajola» que formen aquest conjunt i «van obrir un buit al lateral d’una de les naus», així com que els amos «van retirar uns dies abans un retaule ceràmic del 1935 protegit com a Bé de Rellevància Local (BRL) i una altra ceràmica decorativa de les façanes laterals».
Així mateix, indica que està «a l’espera d’alguns dels informes sol·licitats a la Universitat de València i a la Direcció General de Cultura i Patrimoni de la Generalitat Valenciana» sobre l’immoble. Hispània Nostra apunta que a hores d’ara aquest «no té protecció específica» i que està «sol·licitada la seua protecció com a BRL i nivell 2».
