Gisèle Pelicot, convertida en un símbol internacional de la lluita contra la violència sexual, ha publicat el llibre Un himne a la vida, unes memòries en què narra els anys d’abusos sota submissió química per part del seu exmarit i d’altres cinquanta homes. L’obra, que publica en català per Ara Llibres i apareix simultàniament en diversos països, transforma el dolor personal en un relat de dignitat i resistència.
Gisèle Pelicot serà a Barcelona aquest dijous, 5 de març, on, al matí, atendrà els mitjans en roda de premsa a Casa Abacus i, a les 18.30 h, presentarà el volum a la Biblioteca J. V. Foix, en conversa amb Neus Tomàs.
El cas de Pelicot va commocionar França i el món després que es descobrira que el seu marit l’havia drogada durant anys perquè desenes d’homes abusaren d’ella mentre estava inconscient. El judici, celebrat públicament el 2024 a Avinyó, va acabar amb condemnes per als violadors i va convertir la víctima en una icona mundial en la lluita contra la violència masclista.
“El sotsbrigadier va deixar anar una xifra. Una cinquantena d’homes haurien vingut a casa meva per violar-me. Vaig demanar aigua. Tenia la boca paralitzada. Va entrar una psicòloga al despatx. Una noia jove. No la necessito. Encara que siguem a la mateixa habitació, estic molt lluny d’ella”, narra Gisèle Pelicot.
El seu cas va provocar manifestacions a tot el món i, a França, ha influït en la legislació sobre consentiment en les relacions sexuals, ja que l’octubre passat va modificar l’article 222-22 del codi penal perquè a partir d’aleshores una agressió sexual siga qualsevol acte sexual no consentit i que “el silenci o la manca de reacció de la víctima” no siguen mai l’equivalent al consentiment. França se suma així als països que han inclòs el consentiment en les lleis de violència sexual: l’estat espanyol, Noruega, Canadà i Suècia.
“La vergonya ha de canviar de bàndol“
En compte de mantindre l’anonimat, Pelicot va decidir donar la cara i convertir el procés judicial en un acte de denúncia pública. La seua decisió va contribuir a canviar el debat social sobre la violència sexual i el paper de les víctimes, traslladant el focus de la vergonya cap als agressors. “La vergonya ha de canviar de bàndol”, és una de les idees centrals del seu relat.
El llibre explica no només els fets que van eixir a la llum durant el procés judicial, sinó també les conseqüències personals i familiars d’aquella agressió: la ruptura de la vida que havia construït, l’impacte emocional i el procés de reconstrucció posterior. L’autora hi reflexiona sobre la manipulació de la qual va ser víctima i sobre el camí per recuperar la dignitat i el sentit de la vida després del trauma.
Amb la publicació d’aquestes memòries, Pelicot explica la seua història amb la seua pròpia veu i oferir un missatge d’esperança a altres persones que han patit violència. “Vull explicar la meva història amb les meves pròpies paraules. Espero transmetre un missatge de fortalesa i valentia“, subratlla.
El llibre, ha assenyalat l’autora, pretén transmetre “un missatge de força i coratge” perquè les víctimes no senten vergonya i puguen reconstruir la seua vida. “Escolto un munt de dones i homes, que em diuen que sóc molt valenta. Per mi no és valentia, és voluntat i determinació per canviar la societat”, afirma.
Amb “Un himne a la vida”, Gisèle Pelicot transforma un cas judicial que va sacsejar la societat europea en una obra testimonial que aspira a generar consciència col·lectiva i a reforçar la lluita contra la violència sexual.
La dona més important del 2025
Gisèle Pelicot (Willingen, 1952) va ser nomenada la persona més destacada del 2024 en una enquesta d’opinió feta a França, eclipsant líders mundials, i va ser homenatjada per la revista Time quan la va incloure a la seua llista de les 100 persones més influents de l’any.
Amb motiu del Dia Internacional de la Dona, The Independent la va nomenar la dona més important del 2025. Recentment ha estat guardonada amb la Legió d’Honor, la més alta distinció civil de França. Un himne a la vida és el seu primer llibre.
