Trenta-sis anys després que les dones s’incorporaren a les desfilades de les festes de Moros i Cristians de Villena (Alt Vinalopó), ara una comparsa femenina protagonitzarà l’Entrada d’aquestes festes, que se celebrarà el dijous 5 de setembre.
Aquest canvi es produeix després que tradicionalment els homes hagen sigut els líders d’aquest esdeveniment amb la comparsa dels Moros Vells, que comptava amb Miguel Vitoriano, conegut com El Tito, al capdavant. Ell mateix es va acomiadar l’any passat després de molts anys exercint com a cap, i ara el seu lloc l’ocuparà Isabel Navarro.
Segons explica el regidor de Festes de la ciutat, Pepe Ferri, del PSPV –partit que hi ostenta l’alcaldia i governa el municipi amb Els Verds–, la comparsa dels Moros Vells sempre havia liderat l’Entrada, ja que a Villena, a diferència d’altres municipis en què també se celebren Moros i Cristians, aquest protagonisme no és rotatori, sinó que sempre ha recaigut en la mateixa comparsa. Enguany, «com que canvia la vida i la igualtat és un objectiu prioritari», segons el regidor, «la dona està més integrada en la festa i cal fer-ho visible», justifica.
L’evolució de la tradició
La dona no es va incorporar a les desfilades de Moros i Cristians de Villena fins el 1988. No formaven part d’aquest esdeveniment com a membres de comparses, sinó passejant en carrosses.
Enguany, per primera vegada, seran protagonistes d’aquesta festa de la qual es té constància documental des de finals del segle XV, quan la verge de les Virtuts va ser proclamada patrona de Villena i advocada contra la pesta.
En aquell moment Villena formava part del Regne de Múrcia –no es va incorporar a la demarcació d’Alacant fins el 1833–, i des d’aleshores la festa ha evolucionant incorporant festers de manera continuada. Actualment la ciutat en té quasi 12.000, en un terme municipal de vora 35.000 habitants, per la qual cosa el percentatge de festers a la capital de l’Alt Vinalopó és de quasi el 35%.
Les festes de Moros i Cristians de Villena estan declarades d’Interès Turístic estatal i compten amb la comparsa més gran del món, Pirates, que segons el regidor Pepe Ferri compta amb vora 2.000 festers. Al seu torn, hi ha comparses que ja compten amb 175 anys d’antiguitat, i la festa és una de les més visitades del sud del País Valencià.
