Les Coves de Sant Josep, a la Vall d’Uixó (la Plana Baixa), van superar els 243.000 visitants durant el 2024, segons dades oficials. Una afluència excepcional en un lloc únic, un espai sublim, de bellesa inquietant: el riu subterrani navegable més llarg d’Europa.
Una experiència inigualable, un viatge de 800 metres amb barca i 255 metres a peu. Un recorregut sorprenent, durant el qual, els visitants poden admirar formacions rocoses esculpides durant mil·lennis, embolcallats pel silenci profund de la gruta. Un silenci dens i primitiu, només trencat pel soroll calm dels rems, endinsant-se en l’aigua barrejat amb el de les gotes d’aigua que llisquen per les estalactites i es desfan sobre la superfície de les llacunes.
El descobriment
Aquest conjunt de cavitats es van formar en el triàsic, fa uns 250 milions d’anys, i el descobriment i la prospecció ja tenen més d’un segle d’història. Tot i que hi ha restes que evidencien la utilització d’aquest espai des del Paleolític Superior, la primera exploració documentada es remunta al 1902, quan diversos grups locals van intentar penetrar més enllà de l’anomenada “Boca del Forn“. Durant el segle XX, el coneixement de la gruta es va expandir amb exploracions progressives. L’historiador Carlos Sarthou Carreres, el 1915, va fer una de les primeres exploracions documentades de la cova, contribuint decisivament a la seua difusió i valoració científica.
El 1926, un grup de veïns de la Vall d’Uixó va superar la “Boca del Forn” i es va trobar un obstacle insalvable, la “Galeria dels Sifons“. Tres anys després, Herminio Arroyas Martínez, un altre veí de la localitat, va morir quan intentava superar aquesta zona. A partir del 1936, es van iniciar les obres per a condicionar l’espai a les visites públiques amb l’ús de la dinamita i la construcció de passarel·les. En la dècada del 1950, es va idear un sistema de barques i de retenció de l’aigua amb la finalitat de mantindre un nivell estable al riu subterrani, i així poder mostrar-lo al visitant curiós i amant de les expressions singulars de la naturalesa. Finalment, el 1961 es va obrir aquesta galeria i es van descobrir nous espais, com ara el “Llac Blau” i la “Galeria Seca”. En l’actualitat, el recorregut suma més de 3.000 metres explorats, tot i que encara es desconeix l’origen del riu i el final de la gruta.
El 2023 Guillem Nebot, bomber del parc de Sagunt (el Camp de Morvedre), hi va trobar un nou espai d’uns 70 metres quadrats de superfície i quasi 20 d’altura, ocult fins llavors a la mirada humana, que va rebre el nom de «La sala d’En Guillem», en homenatge al descobridor.
Vandalisme turístic
Malgrat la importància d’aquest espai patrimonial, el juny passat es va produir un fet greu: un turista moldau de 24 anys va trencar una estalactita centenària durant la visita. Segons fonts municipals, l’home formava part d’un grup que accedia a peu a la galeria seca, quan una treballadora el va sorprendre trencant l’estalactita, presumptament per a sostraure-la. La peça, de tres centímetres, hauria necessitat centenars d’anys per a formar-se.
Ara, el turista s’enfronta a una pena de presó d’entre 6 mesos i 3 anys, així com a una multa econòmica, ja que tant les Coves com el poblat ibèric proper estan protegits com a Bé d’Interés Cultural. Fonts municipals van qualificar el succés com “de summa gravetat”, i van aprofitar per a recordar la vulnerabilitat d’aquesta classe de formacions davant l’activitat humana.
El ressò mediàtic internacional del cas del turista i l’estalactita va servir també a les autoritats locals per a reivindicar la necessitat de respectar i preservar un espai natural únic, que ha sigut admirat des de fa mil·lennis i que continua sent un tresor viu de la natura i la història.
Així mateix, van fer una crida a la responsabilitat dels visitants i a la necessitat de protegir un lloc extraordinari que encara guarda molts secrets.
