El documental El silenci d’un pati, de Mari Carmen Blanco, recupera la veu dels xiquets i les xiquetes que van viure la Casa de la Beneficència de Castelló de la Plana. Acabada la Guerra Civil, les Germanes de la Consolació se’n va fer càrrec i van acollir infants procedents de les comarques del nord del País Valencià que pertanyien a famílies d’escassos recursos en temps de postguerra. També n’hi havia que eren orfes i fills de pares republicans empresonats i famílies trencades per la repressió franquista.
El film es presenta aquest divendres, a les 18 h, a l’Escola d’Art i Superior de Disseny de la capital de la Plana Alta i comptarà amb la participació de la directora i els protagonistes, que posteriorment conversaran sobre “les conseqüències” d’una infància en aquesta institució.
Construïda el 1822 sobre terrenys pertanyents al convent dels dominics, l’1 d’octubre del 1860 va passar a pertànyer a la Diputació, que va sol·licitar al bisbe de Tortosa que les Germanes de la Consolació se’n feren càrrec.
La Beneficència de Castelló de la Plana va desaparéixer a la dècada del 1980 quan la Diputació va decidir tancar les portes i enderrocar l’edifici, mantenint només el claustre. No hi ha cap nom que recorde aquest establiment, no es conserva, pràcticament, la construcció i tampoc es nomena la seua història en les institucions destinades a altres finalitats de caràcter educatiu i cultural com l’Escola d’Art i Superior de Disseny, l’Espai d’Art Contemporani i el Conservatori Superior de Música Salvador Seguí.
La directora, Mari Carmen Blanco, va plantejar el seu treball final de grau sobre les experiències viscudes pels infants en aquest centre, però va acabar convertint-se en un projecte multimèdia, guardonat al Festival DocsValència. De fet, aquest projecte de recuperació de la memòria històrica també ha tingut forma d’exposició fotogràfica, amb imatges que mostren la vida a la Beneficència de Castelló de lla Plana entre el 1860 i el 1980.
