El filòleg Gerard Furest, amb presència i influència en xarxes socials i en diversos mitjans de comunicació, ha explicat en un missatge que la ciutat de València viu un moment de canvi històric en l’ensenyament en la nostra llengua, ja que el pròxim curs un 41,28% del total de les unitats de 4 anys vehicularan majoritàriament en valencià. «El percentatge més alt en època moderna», ha afirmat.
Furest ha fet aquest càlcul «laboriós» de les aules que l’any vinent impartiran ensenyament de manera majoritària en la nostra llengua «-65%- a València ciutat a 4 anys (l’admissió dels 3 anys es farà al maig)», a partir de l’anàlisi dels resultats de la consulta sobre la llengua base, que es va fer recentment als centres educatius, imposada pel conseller d’Educació José Antonio Rovira.
«A València, la presència de l’escola concertada és aclaparador i arriba al 51% a infantil (a Alacant representa un 40%; a Elx, un 13%, i a Castelló de la Plana, un 20%) per un 49% de la pública», ha destacat Furest.
Així, ha detallat, «del total de 264 unitats (he obviat les 4-5 de centres d’una sola línia amb un 50% de vot per cada llengua, ja que no sabem a quin cantó cauran), 155 vehicularan en castellà (43 a la pública i 112 a la concertada) i 109 en valencià (86 a la pública i 23 a la concertada)». Per tant, ha continuat, «en percentatges: 58,72% en castellà i 41,28% en valencià».
Diferència notable entre pública i concertada
La diferència entre la pública i la concertada és notable, atés que «un 66,6% de les unitats del sistema públic a 4 anys vehicularan en valencià, per un 17,03% al sistema concertat», ha apunta Furest.
I ha afegit que, si bé «no hi haurà gaires incidències» a la pública, la concertada —«més opaca»— podria presentar irregularitats a l’hora de crear unitats en valencià. «I això que la llei Rovira és molt clara i matemàtica en aquest sentit», ha remarcat.
1/8 He fet el càlcul -laboriós- de les unitats que l’any vinent vehicularan majoritàriament en la nostra llengua -65%- a València ciutat a 4 anys (l’admissió dels 3 anys es farà al maig).
— Gerard Furest (@gerard_furest) March 23, 2025
Seran un 41’28% del total. El percentatge més alt de la història moderna. pic.twitter.com/avNi6cNk7D
Crida a les entitats en defensa de la llengua
Davant aquest escenari, Furest ha fet una crida a les entitats en defensa de la llengua perquè facen seguiment del procés: «És per això que recomanaria a Escola Valenciana, STEPV, Plataforma per la Llengua i Acció Cultural del País Valencià que obriren una bústia de queixes conjunta per gestionar irregularitats».
Amb tot, ha subratllat Furest, el balanç és clarament positiu: «Encara tenim molt camp per recórrer tant en un sistema com en l’altre. Cada any hi haurà una pujada més o menys significativa en la matriculació en valencià, perquè és l’ensenyament que permet el domini de les dues llengües oficials, el que reprodueix autoestima i valencianitat i el que compta amb uns docents més motivats».
Finalment, Furest ha recordat que «fa poc més de deu anys, l’ensenyament en valencià a València tot just arribava al 20%». I, amb ironia crítica, ha conclòs: «Gràcies, senyor Rovira, per fer sentir tanta gent (molta de la qual castellanoparlant) atacada en el seu sentir més íntim, i per deixar-nos entrar (tant que ho havíem intentat) a la concertada, tant laica com sobretot religiosa, impermeable encara en gran mesura (avui més que demà) a la llengua pròpia. Ja no en sortirem».
