Amb motiu del 40é aniversari de l’aprovació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha celebrat dues taules redones aquest dimecres sobre l’ús i l’ensenyament de la llengua amb experts d’aquests àmbits. La presidenta de l’entitat, Verònica Cantó, ha reivindicat que la llengua ha reclamat «un ús administratiu, institucional i empresarial de la llengua» per a «sumar els esforços de tots i cadascun dels valencianoparlants» i ha demanat que la llengua no siga «mai una arma política» ni «es polititze» perquè «és un patrimoni de tots».
A l’acte, que ha tingut lloc a la Sala de la Muralla del Col·legi Major Rector Peset de València, hi han assistit, entre altres, el director general d’Ordenació Educativa i Política Lingüística de la Generalitat Valenciana, Ignacio Martínez; la síndica del PSPV a les Corts Valencianes, Rebeca Torró, i el regidor de Compromís a l’Ajuntament de València Joan Ribó.
«Es llig i s’escriu més que mai»
Verònica Cantó, en declaracions a Europa Press, ha assegurat que la LUEV va ser «un fet històric per a aconseguir la normalització del valencià» i ha considerat que 40 anys després està «plenament vigent en l’actualitat» i, de fet, «encara té camí per a recórrer i desplegar-la al complet».
«El valencià es llig i s’escriu més que mai perquè tenim generacions formades en la llengua», ha afirmat. Així mateix, ha remarcat que «el problema és l’ús», per la qual cosa ha apostat per «fomentar-lo i incrementar-lo en tots els àmbits i en tots els registres». També ha advocat per impulsar campanyes cap a la població jove, així com «fomentar l’autoestima dels valencians per a voler i usar la nostra llengua».
«Primera llei realment política»
Ja en la seua intervenció d’obertura de les taules redones, la presidenta de l’AVL ha destacat el «paper protagonista» d’Honorat Ros en la redacció i aprovació de la LUEV i ha assenyalat la seua participació «destacada i activa» com a acadèmic en la institució que presideix.
Cantó ha subratllat que aquesta llei va ser la quarta que van aprovar les Corts Valencianes després de l’entrada en vigor de l’Estatut d’Autonomia, encara que ha subratllat que va ser «la primera llei realment política» del Consell presidit per Joan Lerma.
Seguidament, després de les paraules de Cantó, s’han celebrat dues taules redones que han analitzat l’estat de salut i el grau d’aplicació de la LUEV després de 40 anys de la seua aprovació.
La primera d’elles, sobre l’ús del valencià, ha comptat amb la participació de la periodista Reis Juan, el jurista i exlletrat major de les Corts Valencianes Lluís Aguiló i el professor de Dret Administratiu de la Universitat d’Alacant Josep Ochoa.
En la segona taula redona, que ha abordat l’ensenyament de la llengua, hi han participat l’exdirector general d’Educació Bàsica i Ensenyaments Especials (1983-1994) Baltasar Vives; l’exsubdirectora general d’Ordenació (2019-2023) Anna Marí, i l’exinspector d’Educació Vicent Domènech.
«Donar prestigi a la llengua»
El director general d’Ordenació Educativa i Política Lingüística de la Generalitat, Ignacio Martínez, ha assenyalat com el “major èxit” de la LUEV és que ha romàs “sense canvis”. “Eixe és el camí, un camí de consens que hem de continuar”, ha manifestat. “Aquesta llei és la que ha permés que molts xiquets hagen pogut aprendre el valencià”, ha apuntat.
Martínez ha destacat l’«ús social» com un dels aspectes sobre els quals treballar durant la present legislatura. En aquesta línia, ha afirmat que l’objectiu del Consell és «donar prestigi a la llengua perquè els ciutadans se senten identificats amb ella». «En la mesura en què aprenguen el valencià a l’escola, després eixe aprenentatge pot continuar tant en l’àmbit familiar, com en el social o el laboral en un futur», ha subratllat.
