L’Acadèmia Valenciana de la Llengua i l’Ajuntament de Dénia (Marina Alta) inauguraven divendres l’exposició «Maria Ibars. Un paisatge de paraules. Escriure i viure a l’ombra del Montgó». La mostra, que s’exhibix en el Centre d’Art l’Estació de Dénia fins al 17 de novembre, pretén descobrir al públic «una dona singular i extraordinària», en paraules de Rosa Seser, comissària de l’exposició juntament amb Carles Mulet i la Comissió Maria Ibars de l’AVL.
Aquesta és la primera exposició que es fa sobre l’autora de Dénia, que va ser designada per l’AVL Escriptora de l’Any 2024. Així, per primera vegada es mostren materials originals, tant de la seua vida personal de com de la seua creació literària. «La idea és oferir una visió plural d’una autora poc coneguda, però valorada. Veurem com Maria Ibars va escriure quan va poder; quan ja era una dona adulta en un món cultural d’homes, i que malgrat les dificultats, ho va fer en valencià», destaquen Seser i Mulet a través d’un comunicat de l’AVL.
L’exposició, dissenyada per l’estudi Espirelius, comença amb una zona de recepció, seguida d’un corredor −on es mostren fragments de les publicacions de l’autora− que desemboca en la sala principal i en la qual es diferencien cinc espais expositius que recorren les parets de manera continuada. El color del fons, el disseny i els objectes exposats marquen la transició i el canvi de temàtica, així com material inèdit de l’autora.
Una dona forta i solitària
Així el primer espai, Dénia, que situa Maria Ibars en el marc literari dels autors que, com ella, han escrit sobre la capital de la Marina Alta i el seu paisatge, des de Lope de Vega a John Dos Passos i Vicent Andrés Estellés. La zona inclou una vitrina amb les publicacions dels autors relacionades amb Dénia i una selecció de materials sobre Maria Ibars.
El segon espai, Maria Ibars i Ibars, tracta els trets biogràfics i el tarannà de l’autora, aspectes que marquen bona part de la seua obra. El públic descobrirà la mestra valencianista i la dona forta i solitària. Hi ha també una imatge de gran format amb el carrer de Gayarre de Dénia, on vivia Maria Ibars i la seua família, i un retrat seu, obra d’Enrique Pastor de Velasco, que reflectix la seua psicologia.
La tercera part de l’exposició, Habitar el vers, està dedicada a l’obra poètica de l’escriptora. És l’espai del quadre Al·legoria de Penyamar, d’Enrique Pastor de Velasco. El material que s’exhibeix està relacionat amb el principal llibre de poesia de Maria Ibars: Poemes de Penyamar, publicat el 1949.
En La consciència feta relat, es dona a conéixer l’obra narrativa d’Ibars: Vides Planes(1962) i L’últim serf(1965),els llibres a través dels quals l’escriptora va retratar la societat i les tradicions de la seua època. Una imatge en gran format del Montgó obri aquest espai juntament amb fotografies del raïm, dels magatzems, de les faenes de l’escaldà, del port ple de vaixells i dels trens. A més, sobre una estructura s’han col·locat objectes etnogràfics relacionats amb la pansa.
El recorregut finalitza amb D’Adrián Saby a Maria Ibars, l’espai que mostra el paper de la dona en la societat del temps en què va viure l’escriptora. El text que acompanya l’última part de l’exposició deixa constància de com l’autora va deixar d’emprar un pseudònim masculí per a firmar els escrits amb el seu nom, i la seua predilecció pel món de les dones. En aquest espai final es projectarà el documental sobre l’escriptora del programa Valentes emés per la televisió d’À Punt.
