Des d’aquesta primavera, sense una periodicitat fixa però amb publicacions constants, «L’Astral» ix als quioscos moderns, els de les xarxes socials, oferint l’actualitat alacantina des d’un punt de vista diferent. El llenguatge satíric, i expressat –en part– en valencià prenormatiu, recorda publicacions antigues com ara El Cullerot Alacantí o El Tio Cuc, que amb el seu humor mordaç van convertir-se en els mitjans més influents de l’Alacant de l’època i, paradoxalment, per a molts també en els més seriosos a l’hora de tractar la política.
Si abans aquests setmanaris explicaven la política dominada pels cacics de la restauració, ara «L’Astral» comenta les últimes decisions del conseller Vicente Barrera, que «ja està a dos cubates de cremar llibres». Si abans El Tio Cuc assenyalava la desorientació de l’esquerra local, ara «L’Astral» ironitza amb declaracions falses de Compromís dient que, davant la política del Consell presidit per Mazón, «respondrem amb una bandera gay molt gran, que la quatribarrà no mos atrevim a traure-la que lo nostre és la mercadotècnia política. Això sí, direm de tant en tant País Valencià amb la boqueta torta i “mi llengua es tan espanyola como la suya”».
La publicació s’aproxima al miler de seguidors –una xifra gens menyspreable en un context com el d’Alacant– en la xarxa social X, fins fa poc coneguda com Twitter, i compta amb l’ajuda d’un altre compte, el de «lo redactor quefe», el presumpte periodista que s’encarrega d’omplir les pàgines de «L’Astral».
El seu inventor, que prefereix romandre en l’anonimat, es defineix com «un home d’Alacant enamorat del nostre català, el nostre preciós valencià», i justifica l’ortografia que gasta el seu mitjà perquè està «convençut que és un dialecte amb molta personalitat que l’hem de divulgar amb els nostres mots i expressions: astò, no n’ha hi, roïo, coso, porto, etc.». Segons ell, «menystenir el nostre dialecte no ha segut un bon negoci».
Preguntat per com li va sorgir la idea de començar a publicar «L’Astral», explica que «a tots ens ha passat, al carrer i a les xarxes, que ens hem trobat amb els tòpics contra la nostra ciutat i la seua valencianitat i catalanitat innegable», i que la publicació serveix per a actuar amb «un sentiment d’indignació permanent». Admet que fins ara l’impacte de «L’Astral» és modest, però tot i això aquesta publicació té més repiulades i més likes «que el diari antivalencià Información», diu en referència al mitjà escrit de referència de la ciutat.
El creador d’aquest compte de Twitter diu inspirar-se en publicacions periodístiques d’Alacant, on troba «el mateix valencià que jo he après a Alacant, a Sant Vicent del Raspeig, al Palamó, a Sant Joan d’Alacant, etc.». Les paraules d’aquest dialecte meridional també es troben, segons l’interpel·lat, al llibre Tresor del valencià meridional, que «amb altres estudis de dialectologia catalana m’han ajudat a omplir els buits». També cita una frase que consta al llibre, signada per John L. Austin, qui defensa que «la fraseologia no és simplement un ornament pintoresc que proporciona color local, sinó un instrument imprescindible per a organitzar el discurs, gestionar la nostra autoritat en la interacció verbal i aconseguir, en definitiva, els nostres propòsits».
Línia editorial
L’ideòleg d’aquesta publicació assegura que la intenció és «defensar el valencià de la comarca de l’Alacantí, el nostre català, i la causa de la classe treballadora». Amb aquesta línia, i amb la sàtira marca de la casa, els continguts que més èxit han tingut han sigut els mems, amb caràcter més provocador, tot i que desitja que els textos més elaborats acaben tenint més transcendència.
La política, que domina bona part d’aquestes publicacions, no és ni de bon tros l’única temàtica de «L’Astral», que inclou també textos d’historietes en barris d’Alacant i en partides rurals. «M’agradaria parlar de la realitat dels nostres barris, tot i que no és fàcil estar al dia de l’actualitat i divulguem dites, jocs i cançons populars». Entre els anhels del creador d’aquest mitjà hi ha, també, la de convertir-se en youtuber, tot i que de moment admet que no s’atreveix. A hores d’ara, en canvi, la intenció de situar Alacant dins del mapa del País Valencià l’està aconseguint amb publicacions humorístiques que mostren les essències més típiques d’Alacant, amb un llenguatge propi i un missatge corrosiu per a enfocar l’actualitat d’una manera diferent.
