L’Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida (IEVA) ha concedit el premi Fer Comarca 2024 a Llorenç Barber (Aielo de Malferit, 1948), compositor, músic, instrumentista, musicòleg, campanòleg i artista sonor destacat internacionalment, perquè «és molt més que el músic que “ha tocat les campanes” de més de 200 ciutats del món; és el gran creador valencià de l’art sonor contemporani». El guardó es lliurarà durant el sopar anual de l’IEVA, que enguany se celebrarà l’1 de març a la Casa de la Música de Montitxelvo.
El reconeixement coincideix amb la primera gran retrospectiva de l’obra de Barber, inaugurada al Centre del Carme Cultura Contemporània de València el desembre passat i que es pot visitar fins al 25 de febrer. La mostra reuneix instruments inventats pel mateix artista, així com una selecció de les seues músiques i partitures que conceben la ciutat com a orquestra. A més, està pensada per a ser interactiva i que els visitants visquen «una experiència sonora».
Barber assenyala que les seues produccions han sigut «malenteses com a música de campanes» quan la seua intenció és «anar més enllà de saber llegir un pentagrama i estudiar els sons dels llocs i els espais». «No toque campanes sinó el cosmos i l’altura», remarca el músic, qui als seus 76 anys «continua sent un pioner» i «presenta noves maneres d’escriure la música» després d’aprendre a «escoltar el món», apunta el curador de l’exposició, Lorenzo Sandoval, que ha comptat amb la col·laboració de la musicòloga Montserrat Palacios.
La mostra recull tots els dissenys elaborats per l’artista al llarg dels anys que relacionen «el so amb una qüestió multimèdia i en relació amb l’atmosfera, la posició, l’espai, la durada i el moviment», explica Sandoval.
«Una de les obres destacades és el sambori interactiu, un instrument inspirat en un disseny que va fer Barber els anys 70 quan veia com els pardals s’acostaven a menjar el pa i amb això, creaven una partitura», indica. D’aquesta manera, s’ha fet una reinterpretació de l’obra i creat un sambori amb el qual els visitants poden interactuar, ja que segons el número que es xafe, sonen «campanes i altres sons locals».
Una altra de les obres que destacades pel curador és el «Paellòfon», un instrument construït amb la unió de diverses paelles a manera de bateria gegant amb la qual es pot fer un joc de percussió.
L’art sonor valencià, «infravalorat»
En la presentació de la retrospectiva, Barber va afirmar que l’art sonor valencià ha estat «infravalorat» i «s’ha quedat fora de la història» perquè «ningú ha cregut en ell» ni «s’ha deixat la llibertat per a crear».
«Els músics vivim en la precarietat i, si no ens va malament, és perquè anem fora i allí paguen pel nostre treball», va denunciar l’artista, alhora que va criticar que «no hi ha cap lloc a València on el so siga estudiat com a manera d’entendre’s».
En aquesta línia, va enaltrt que «el músic no és aquell que sap llegir un pentagrama, sinó aquell que entén la relació humana i còsmica i se centra més enllà que en un sol punt».
Per part seua, la musicòloga Monsterrat Palacios, va valorar la figura de Barber com «un artista sonor que ha estudiat en el conservatori, ha fet direcció d’orquestra, és pianista, però ha tingut la gran sort d’haver sabut escoltar el món».
Una trajectòria llarga i exitosa
Llorenç Barber compta entre els seus èxits la direcció de l’aula de música de la Universidad Complutense de Madrid entre 1979 i 1984. Tres anys després (i fins al 1990) va col·laborar amb el programa El Mirador de Televisió Espanyola. Del 1990 al 1994 va exercir de professor a l’Instituto de Estética de Madrid i, a més, des de 1992 lidera el Paralelo Madrid, una sèrie de concerts dedicats a les músiques «no canòniques» organitzada pel Círculo de Bellas Artes. També, va crear els concerts paisatgístics i ciutadans, entre els quals destaquen la naumàquia sonora al port de Yokohama amb les sirenes dels vaixells i els sorolls de la ciutat japonesa. Fou un pioner de les propostes sonores i intervencions a l’espai públic amb propostes com els concerts de ciutats, les naumàquies, els concerts dels sentits o els concerts itinerants.
El 1998 va crear les Nits d’Aielo i Art, un festival anual d’art experimental celebrat al seu poble natal que va situar la Vall d’Albaida com a centre d’experimentació sonora mundial. L’any 2018, Barber va rebre un homenatge a la seua trajectòria d’artista al Centre del Carme de València. És membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i professor del màster en art sonor de la Universitat de Barcelona.
Ha rebut nombrosos premis i reconeixements, i s’han editat diversos llibres sobre el seu treball. Actualment, a més de la retrospectiva al Centre del Carme, l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) ha obert Llorenç Barber. Arxiu d’escoltes, una exposició que aprofundeix en la seua figura.
