L’Arquebisbat de València torna a publicar els Evangelis en valencià en un llibre en format butxaca per al 2025. Tot i que hauria de ser normal, és la segona vegada que aquesta institució eclesiàstica publica en la nostra llengua aquests textos amb els quals pretén «transmetre la fe i la paraula de Déu».
Igual que amb l’edició per al 2024, els 5.000 exemplars d’aquesta tirada d’Evangeli per a cada dia 2025 es distribuiran entre les parròquies, col·legis catòlics i els fidels, han confirmat els responsables de la iniciativa.
Segons el rector del Sagrat Cor de Patraix i director de la Delegació diocesana de Litúrgia, Edgar Esteve, la publicació es va anunciar el 2023 arran de «la voluntat dels espectadors de la missa en valencià que es retransmet cada diumenge en À Punt de tindre els textos per a poder seguir» la celebració i perquè els membres de les parròquies que parlen en valencià «puguen resar cada dia en la seua llengua».
«Existeixen molts instruments per a resar en castellà i l’objectiu era transmetre la fe i la manera més efectiva per a fer-ho era a través de l’Evangeli: evangelitzar amb tots els instruments que tenim i la llengua n’és un», va assenyalar el sacerdot.
Evangeli per a cada dia, a més de comptar amb les lectures de totes les misses que se celebraran al llarg de l’any, també inclou les de les festes pròpies del País Valencià. També s’hi han introduït comentaris elaborats per un grup de sacerdots i laics de la Diòcesi, perquè resulte «més fàcil la seua aplicació a la vida del creient».
«El primer pas per a gaudir de misses en valencià»
L’Associació Ecumènica de Cristians pel Valencià, que té com a un dels seus objectius la promoció del valencià en la litúrgia i en la vida de les comunitats cristianes, ha valorat molt positivament l’edició de l’Evangeli de cada dia 2025 per part de l’Arxidiòcesi de València, ja que «és una pas més cap a una normalitat, hui encara llunyana, del valencià en la litúrgia i la vida de l’Església».
El president de l’entitat, Frances Aracil,ha animaa preveres i religiosos, així com a laics, «a adquirir i usar el volum i a llegir els textos bíblics, la Paraula de Déu, en valencià». També «a fer de manera normal celebracions de la missa en valencià en les parròquies». I ha desitjat que «les diòcesis de Sogorb-Castelló i Oriola-Alacant seguisquen l’exemple i que les pròximes edicions de l’Evangeli de cada dia es facen pensant en el seu ús en tot el territori valencià».
Aquesta associació, que va ser creada l’any 2011 i continua l’esperit que des del 1994 va animar la Coordinadora de Col·lectius Cristians Valencians, també té com a finalitats la publicació i difusió de llibres i opuscles de caràcter religiós en valencià, i el foment de la formació cristiana en valencià i la col·laboració amb altres comunitats religioses.
El 1974 totes les diòcesis valencianes van impulsar una comissió diocesana dels textos litúrgics presidida pel rector Pere Riutort, el resultat de la qual és el «Llibre del Poble de Déu», una eina imprescindible per poder fer missa en valencià. El 29 d’octubre del 1974, tots els bisbes van aprovar els textos per unanimitat. Però, fins ací va arribar aquella suposada normalitat.
Reaccions contràries de l’extrema dreta i entitats blaveres
A principis d’abril de l’any passat, dirigents de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) van reclamar que l’Església valenciana rectificara «la seua nova política lingüística». Ho feien després que, a parer seu, l’arquebisbe de València, Enrique Benavent, s’haguera «saltat el seu compromís d’obtindre el consens dels bisbes de l’Arxidiòcesi», ja que, a pare seu, havia remés «una versió dels Evangelis catalanitzada per a llegir en les misses, així com una carta pastoral del mateix signe, en contra del considerat i malgrat reconéixer la sensibilitat que existeix en la Comunitat sobre el tema lingüístic».
Per part seua, l’exvicepresident primer i exconseller de Cultura i Esport, Vicente Barrera (Vox), va assegurar que entenia «perfectament» les crítiques de dirigents de la RACV a l’arquebisbe Benavent i va insistir que al País Valencià «tenim el nostre propi idioma, que és el valencià i mai el català».
